Crònica catosfèrica

Actualització: Ei, no us oblideu de mirar els comentaris, on entre altres coses es demostra que sóc una pèssima fisonomista.

catosfera.jpg

Baixo del tren a Granollers dissabte al matí i veig un noi que també mira el mapa que hi ha al davant de l’estació. Li pregunto si va a la cosa dels blocs i resulta que és l’Eloi, a qui havia llegit alguna vegada per un enllaç al bloc del meu germà petit (que també em sembla que ha de passar un moment o altre). Arribem i anem la taula de literatura i blocs. Al davant hi ha assegut un matrimoni que juraria que són els pares d’en Toni Ibañez, que modera. L’home fa fotos; jo porto la càmera del telèfon, però em fa mandra.

Comença la taula. Anoto una expressió de Biel Mesquida, via Toni Ibáñez: «els blocs fan escriguera». La Laura Borràs, de la UOC, fa tota una presentació de la literatura digital en el sentit de literatura pròpia d’aquest mitjà, diferent de la literatura en paper digitalitzada. (Però per què comença parlant de bloc i blog? Això no tocava demà?) Llàstima que es faci llarga pel temps disponible i els altres participants hagin de retallar molt les seves intervencions (Jesús Tibau ho fa físicament i tot). M’agrada el que explica que ell va començar el bloc com a eina de promoció dels seus llibres, igual que qui compra un martell per penjar un quadre, i ha acabat amb el martell exposat a la paret. Parla dels blocs com a llocs de crítica i foment de la lectura, cosa que enllaça amb la intervenció de Jordi Ferrer, d’Edicions Cossetània, que tracta de nous formats, de continguts que viatgen del paper a la Xarxa i la inversa, de la importància del que es diu a Internet sobre llibres… Miquel Bonfill, de Relats en català, hi aporta la seva experiència.

Hi ha temps per a un parell d’intervencions de la sala, però no per al debat. Em sap greu, perquè m’hauria agradat sentir un diàleg entre els ponents (sí, els blocs ja són una conversa, però no és el mateix). Apunts per a reflexió: si, com ha exposat la Laura Borràs, la literatura digital incorpora so, imatges, moviment i multimèdies diversos, encara és literatura o ja es tracta d’una altra forma d’art? I els enllaços, què passa quan es vol editar un bloc amb paper? El bloc com a format, condiciona els textos (pel to, per l’extensió…)? Com respondran les editorials a la digitalització? I com es relacionaran amb la blogosfera?

Sortim de la sala. Faig una volta, esmorzo una mica i saludo un parell de blocaires. Decideixo entrar a escoltar a la taula dels blocs i els negocis, per si un dia d’aquests em toca corregir un article sobre el tema. No prenc notes, però em fixo en la gent que va teclejant al portàtil (al davant en tinc un amb Ubuntu) i en els diversos aparells de mà. Em sembla veure un iPhone. Surto durant el torn de preguntes. A l’altra banda de la porta em trobo l’Eloi, amb el qual decidim passar dels polítics que vénen a continuació i tirar cap al tren tot xerrant (Sobre els polítics, no us perdeu aquesta imatge de Toni Ibañez.) Quan sóc a punt d’arribar a casa em truca el Sergi, per dir-me que és a Granollers. Hi hem coincidit una estona, però ell era en un taller i no l’he vist.

Havent dinat, treballo fins tard i vaig seguint una mica les jornades pel Twitter (mira, ja m’han servit per provar una mica aquest invent).

***

Diumenge al matí fa més fred. Arribo d’hora i de camí entro a comprar esmorzar en un forn, però no trobo bar per fer el tallat. La sala és mig buida (efecte d’un Beers&Blogs ahir?). Practico a escriure això amb la Palm (només tres línies). Poso cara i veu a Xavier Rull i Víctor Pàmies, dues persones que anat llegint per llocs diversos. Miro de veure algun blocaire que em soni, però encara estic espessa.

Encara que s’hagi anunciat com un «combat» entre blocs i blogs, a la taula hi ha bon rotllo general. Comença la Dolors Montes, del Termcat, que explica com van arribar a la seva decisió, i després es van comentant arguments que ja han aparegut en altres llocs. M’assabento que a l’Esadir diuen blog i a l’Optimot bloc, tot i que coincideix la gent que hi ha al darrere. Alegria! Xavier Rull proposa fer una mena de macroenquesta per decidir si cal admetre les dues formes, i potser a la llarga triar-ne una (em fa la sensació que acabaria guanyant blog, però no m’ho feu explicar). El tema dels derivats, amb c o amb g, es toca de passada. Coincideixo amb la conclusió que, més que una qüestió estrictament lingüística, és de sociolingüística i de percepció. En el torn de paraules, aplaudeixen la intervenció del Toni Ibañez, no sé si perquè estava molt ben treballada o s’havia dut la claca…

Em sortir em sembla que hi ha el noi de l’iPhone d’ahir (i sospito qui pot ser), però de seguida el perdo de vista. M’aniria bé un cafè, però avui els de l’esmorzar van més tard. Després d’esperar una mica me’n vaig cap a l’estació, que a casa tinc textos per traduir i un apunt llarg per escriure.

Més informació, a la pàgina de la Catosfera, on entre altres coses hi ha els vídeos de les taules. I no voldria oblidar-me d’agrair als organitzadors tota la feina que han fet, és clar.

Una última nota que no té res a veure, però no me’n puc estar: en total, aquests dos dies he agafat el tren quatre vegades, i totes quatre m’he trobat el mateix home demanant caritat pel mètode de deixar un paperet al seient.


13 comentaris on “Crònica catosfèrica”

  1. Toni Ibàñez escrigué:

    Ei, gràcies per la teva crònica! Dues cosetes: els que dius no eren mos pares els qual estan a Lleida vivint; i res de claca, suposo que la gent va aplaudir perquè s’identificaven amb la G que jo defensava.

    M'agrada

  2. Jesús M. Tibau escrigué:

    Tots coincidim en què el temps va ser una mica reduït, especialment perquè va limitar les intervencions dels assistents i el debat posterior que, tot i això, pot continuar als nostres blogs

    M'agrada

  3. Vïctor Pàmies escrigué:

    Vaja, Anna, tu m’has pogut desvirtualitzar, però jo no pas. Un altre dia, vine i saluda. Jo també m’he quedat amb les ganes de poder parlar amb molta gent. El temps és el que és, i tots sabem que el temps a la Catosfera es mou d’una altra manera, molt més trepidant.

    Ha estat un anar i venir sense aturador, però la sensació que m’emporto és absolutament positiva.

    Com deia, o he intentat dir a la taula/combat, el debat és obert. Avui no es tractava d’aconseguir una declaració o compromís signat del Termcat de rectificació, ni de parlar en termes de guanyadors i vençuts.

    Hi ha debat, s’han exposat molts arguments a tenir en compte i ara es tracta de seguir fent via… i el temps dirà.

    Salutacions cordials!!

    Víctor Pàmies
    [Raons que rimen]

    M'agrada

  4. Tondo Rotondo escrigué:

    El tema de l’enquesta que dius va proposar en Rull no el veig viable… En quin idioma es decideix la terminologia correcta amb enquestes?

    Jo deia bloc però des de fa temps m’he passat al blog… senyal de maduresa, senyal d’enteniment després de llegir en Bibiloni? No se… bon blog i salutacions Rotondes!”

    M'agrada

  5. Tondo Rotondo escrigué:

    Una crònica molt ben trabada!

    M'agrada

  6. elveidedalt escrigué:

    Bona ressenya. HA faltat temps per tot! Però una gran inicativa.

    M'agrada

  7. Anna escrigué:

    Gràcies a tots pels comentaris. Per la part que em toca, em sap greu no haver desvirtualitzat* més,però anava justa de temps i el diumenge estava especialment espessa.

    *Premi a qui ho escrigui/llegeixi bé a la primera.

    M'agrada

  8. Puigmalet escrigué:

    M’encanta la suposició del Toni Ibáñez. Els del ‘blog’ són tan fervents seguidors que aplaudeixen extasiats la defensa… Cada cop es veu més clar que hi ha raons sentimentals més enllà (o afegides) a las del Bibiloni, i que probablement l’acceptació de les dues formes serà l’única sortida. Penso jo.

    M'agrada

  9. Anna escrigué:

    Puig, potser el que a mi més em preocupa és que no acabem marejant massa els parlants «normals», per molt interessant o divertida que resulti la discussió.

    M'agrada

  10. Puigmalet escrigué:

    De fet, pocs d’aquests parlants “normals” es dedicaran a llegir un bloc com el meu. El teu sí, que no és tan rarot. Entre els qui no som tan “normals”, aquestes disquisicions són entretingudes, oi? Per a mi ja és motiu suficient.

    (per cert, al meu comentari anterior, ‘les’ en lloc de ‘las’. Ai, les presses)

    M'agrada

  11. Anna escrigué:

    Més blogaires que descobreixo amb retard que també hi vau ser. I pel que dius, sembla que vam coincidir al tren i tot!

    M'agrada

  12. Anna escrigué:

    Una altra blogaire que no vaig arribar a desvirtualitzar! I pel que dius, vam pujar en el mateix tren i tot!

    M'agrada

  13. […] “Per a la lectura i decoració” (gràcies per descobrir-me’l) va fer una mena de crònica sobre les jornades i hi dedica un apartat sobre aquest […]

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s