Moments tristos

Dijous vaig anar a corregir unes proves a l’empresa d’un client, i quan vaig arribar tot just havien rebut la notícia que s’havia mort en un accident. Era algú a qui ja no podré arribar a anomenar amic, però amb qui al llarg d’un grapat d’anys ens havien unit l’estima i el respecte. Abans no esdevingués client havíem treballat plegats, i va ser un dels qui em van donar una empenta a l’hora d’establir-me pel meu compte. Tots dos havíem anat avançant en les nostres professions i aprenent, també l’un de l’altre. I ara s’ha tallat en sec. Això passa, encara que sembli més ficció que realitat. Unes hores que havien de servir per tancar un projecte amb el seu equip es van convertir en una mena de vetlla entre companys.

Uns quants dies abans, per un tema que no ve al cas, vaig estar pensant en les coses bones dels meus clients i si en podria escriure alguna cosa. Però no esperava que fos això.

Ben aviat tornarem als apunts de sempre, si Déu vol.