«90 ronin cabreados»

Així era com en deien als subtítols a «ninety angry ronin» que sortien en un episodi de la nova temporada d’Herois vist no fa gaire per Internet.

A banda de si aquesta traducció tan castissa és la més adequada (o no), cal destacar que aquests subtítols els havien fet en un temps rècord i voluntàriament uns seguidors de la sèrie. No eren ni molt menys perfectes: hi havia algun error i de vegades estaven posats de qualsevol manera (a Herois es nota especialment, perquè a la versió original s’esforcen a col·locar de manera creativa els subtítols quan els personatges parlen en altres idiomes), però per algú que no domina prou l’anglès i està enganxat a la sèrie feien el fet.

Més que en qüestions de pirateries i drets d’autor, aquest esforç per subtitular sèries abans no s’estrenin a casa nostra, o les traduccions de l’últim Harry Potter que van sortir aquest estiu, són fenòmens que em fan reflexionar sobre cap a on va l’ofici. Hi ha públic que s’està acostumant a veure sèries amb unes traduccions justetes, però molt ràpides i de franc. Ja els està bé, això? Quina qualitat es desitja i s’espera de les traduccions “comercials”? I quina velocitat? Es continuarà valorant (i pagant) una feina acurada quan hi ha qui treballa de franc encara que no ho faci tan bé? Optaran les televisions i distribuïdores per oferir qualitat i garanties, o aniran a reduir costos tant com puguin?… Com passa sovint quan em poso a reflexionar, les preguntes superen amb escreix les respostes.

Ah, i atès que són al Japó de fa quatre-cents anys, jo més aviat diria que els ronin estaven «airados» o «furiosos», però es pot discutir.

---