Maneres de publicar

En general l’Alberto Vazquez-Figueroa no és sant de la meva devoció, tot i tenir molts adeptes, però darrerament el seu nom ha estat donant voltes per Internet perquè ha decidit distribuir de franc el seu darrer llibre per Internet, a més de treure’l alhora en tapa dura i en butxaca i oferir-lo a qualsevol que en vulgui fer un fulletó. Ho explica amb més detall al seu bloc (sí, avui tothom en té!), on també fa alguna reflexió sobre els impostos que paguen i no haurien de pagar els escriptors, que es nota que no fa gaire hem passat tots per Hisenda.

Aquesta notícia, i d’altres com la de la traducció del Harry Potter feta pels fans que esmentava ahir, fan reflexionar sobre les noves maneres d’accedir als llibres gràcies a Internet i companyia, el futur del negoci editorial, el dret dels autors de guanyar-se la vida i la llibertat de la cultura… Molta cosa per pensar, i per molt que ho provo no em surt un apunt ben travat i argumentat. Em pregunto, és clar, pel futur dels meus oficis i de tota l’altra gent que treballa per portar un llibre al món (i si pot ser, bé). Es precaritzarà encara més la cosa, perquè es considerarà que els lectors només volen pagar el mínim per tenir un text a les mans i tota la resta es consideraran costos superflus? O al contrari, hi haurà un públic disposat a pagar sempre que la qualitat del producte valgui la pena, i això obligarà a cuidar més les edicions?

En això, potser els comentaris de dos lectors al bloc del Vazquez-Figueroa poden ser una mica il·lustratius. Hi havia molts agraïments per poder gaudir dels llibres de franc o bon preu, com també un grapat de promeses de comprar-los igualment, però aquests em van cridar l’atenció, el primer pel sarcasme i el segon pel sentit pràctic:

Vaya, iba a comprarlo pero teniéndolo gratis para que pagar, gracias, espero que todo el mundo lo descargue y no compre ningún libro, podrías poner todos tus libros gratis para descargar. ¿Te animas?

Me sabe mal disfrutar del fruto de su trabajo e imaginación sin que usted reciba ninguna contrapestación, por lo que si algún día pasa por Granollers (Barcelona) gustosamente está invitado a compartir mi mesa.

Intents de reflexió a banda, en aquest llançament hi ha una cosa que a mi em sembla una gran idea: treure alhora la novel·la en mida gran i en butxaca, atès que l’autor considera que els dos formats estan destinats a públics diferents. Jo mateixa, els llibres “per llegir” (no els que he de fer servir sovint a la feina o són per fer un regal) els compro sempre en butxaca. En això hi ha un element de diners, és clar (de fet, hi ha llibres que els compro només si són a preu de saldo), però també vull estalviar espai (les llibreries són limitades), pes a la bossa si els porto amunt i avall i disgustos si tenen un accident a la platja, amb un cafè amb llet o el que sigui. I admeto que també em sap menys greu enviar-los a reciclar… L’inconvenient, però, és que l’edició de butxaca de vegades surt tan tard que ja he perdut l’interès per aquell llibre, o (sobretot en català) directament no surt. L’exemple del Vazquez-Figueroa, si surt bé, podria contribuir a canviar les coses, com també el que he vist que comencen a fer algunes editorials de publicar determinats llibres directament a les col·leccions de butxaca. A mi ja m’agradaria.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s