Tens una carta (a l’ordinador)

Poc després de començar a llegir la novel·la de lladres i serenos que he tret de la biblioteca, m’he hagut d’aturar per rellegir un paràgraf en què el traductor insistia a anomenar “cartas” al que normalment la gent en diu “correos electrónicos” o “mensajes”, entre altres opcions. D’acord que la traducció literària és una de les branques que menys s’ha beneficiat dels programes de traducció assistida i altres meravelles de la informàtica, però que avui dia algú no sàpiga com en diuen dels mails en espanyol peninsular (es tracta d’un llibre editat a Madrid l’any passat) em costa de creure…

És clar que el traductor pot ser excepcionalment tecnofòbic (de fet, més endavant surt una “home-page” que es podria millorar), o ser d’un poble on als correus electrònics en diuen “cartas”, que tot pot passar. O, atès que l’idioma original de l’obra és força exòtic, potser viu des de fa temps allà a les quimbambes i se li han escapat uns quants neologismes… O simplement es pot haver despistat i ficat la pota, com tothom.

Sigui com sigui, cal recordar que el procés editorial és justament això, un procés, i com a tal hauria d’incloure un sistema de control de qualitat, que en el cas que toquem ara seria la correcció. És a dir, per allò tan clàssic que “quatre ulls hi veuen més que dos”, a més del traductor, en teoria la novel·la hauria d’haver passat per les mans dels correctors (d’estil i de proves), professionals qualificats i prou remunerats per dedicar el temps i l’atenció necessaris per distingir si en el paràgraf aquell el correu era electrònic o de paper. Si no, aquesta distinció l’acaba fent el lector, quan el que volem és que s’ho passi bé llegint i no hagi de fixar-se en aquestes coses.

I ara, si em perdoneu, vaig a mirar què passa quan la prota torna a agafar l’ordinador, que potser hi troba alguna pista.

Actualització (22 de juliol): Bé, aquest cap de setmana m’he acabat la novel·la i cal dir que, si bé la història no és res de l’altre món, la cosa va millorant quant a frases que grinyolen i pífies grosses. Fins i tot acaben parlant d'”emails”, una traducció que es pot discutir però almenys és entenedora. I si voleu llegir més sobre la falta que fan avui els correctors, hi ha aquest article de Dolors Udina a Comunicació 21 (amb errata inclosa, per cert).



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s