Uns fan i els altres desfan

Més o menys, aquesta és la conclusió que es podria treure del cartell que il·lustra l’apunt.

El vaig fotografiar l’altre dia quan el meu marit i jo ens vam aturar davant l’aparador d’una immobiliària per tafanejar les ximpleries que demanen per un pis (cadascú s’entreté com vol, i tampoc no ho fem gaire sovint). De passada, jo vaig alegrar-me que l’empresa l’hagués encertada amb això del «finançament» i no sortís un d’aquells «financiació» que tanta ràbia fan quan em toca corregir-los. Per desgràcia, els de l’oficina els havien esguerrat la feina oferint pisos «financiats» sempre que podien, que es veu que ells ja no tenien cap diccionari o corrector a mà…

En l’anunci, a més, es poden observar uns quants errors d’aquests tan habituals que gairebé ni vaig fixar-m’hi, i que ara mateix em fa mandra posar-me a comentar. En fi, espero que si han de finançar gaires pisos tinguin més traça amb els números que no amb l’ortografia, perquè sinó, si no, ja van ben llestos, ells i els clients.

 

Quan els lectors molesten

Eso sí, los visitantes de la Expo no sabrán a ciencia cierta qué ejemplares están viendo en cada uno de los tanques, ya que los carteles no se pondrán hasta después de la Expo para no interrumpir el recorrido y evitar que se hagan tapones de gente leyéndolos, según manifestó el acuarólogo Antonio García.

(Els responsables del nou aquari de Saragossa expliquen les seves coses al Heraldo de Aragón.)

 

Una ge viatgera

O algun altre joc de paraules més o menys dolent, això és el que inspira el cartell d’aquí a la dreta: un «viatge» amb jota que fa mal als ulls i al costat la ge (suposo que deu ser la talla), com si intentés arreglar el disbarat… A més, de l’objecte que venen en català se n’hauria de dir «plantofes», almenys segons el que he trobat pels diccionaris, que a casa som més senzills i ho deixem en «sabatilles». Es veu que l’encarregat (humà o informàtic) de traduir del castellà al català va tenir un mal moment amb aquest cartell.

La foto la vaig fer fa uns quants dies al Muji de L’Illa, un establiment que en teoria té una cura especial del disseny del producte i de la presentació. Sembla que en un lloc així sàpiga més greu trobar faltes com aquestes oi?

De totes maneres, us adjunto una altra foto perquè veieu que quan la cosa va bé també saben escriure «viatge» (i confiem que «paraigües» aquí sigui un plural i no una altra cosa, que tant veure errades no ha de ser bo…).

 

Nyaps nadalencs

Ei, que aquest bloc té corresponsals i tot!

En efecte, en Llengot d’Apunts des de dalt del baobab m’ha enviat l’anunci del número 215 de la revista Vèrtex que teniu aquí a l’esquerra. És una clara víctima de la nadalsitis, una plaga que consisteix col·locar «Nadals», en plural, en frases on en català hi posem un simple «Nadal». En Llengot em suggereix que seria un bon punt de partida per a un post, però no m’hi voldria estendre gaire perquè fa uns quants dies Joan Josep Isern ja en va parlar molt clarament al bloc Totxanes, totxos i maons; us remeto, per tant, al seu apunt.

No em puc estar, però, de compartir l’ensurt d’avui: al barri en tenim uns tan animals que no fan cagar el tió com la gent normal i corrent, sinó que l’excreten ells mateixos. Mireu el cartell de la dreta si no us ho creieu (i afegiu-hi tots els «ai!», «uix!», i «ecs!» que considereu convenients). Ara podria continuar amb alguna brometa escatològica, però com que sóc o hauria de ser ser una senyora més val que ho deixi estar…

Ah, i si no escric res fins passat Sant Esteve, bon Nadal a tothom.

 

I si m’han fet cas?

Una de les primeres vegades que vaig escriure en un bloc va ser per ficar-me amb un cartell d’una botiga del barri que deia «Es precisa dependència», en un intent d’evitar el llenguatge sexista que quan hi passaves pel davant i el llegies sense fixar-t’hi no funcionava gaire bé. (La imatge d’aquí és molt petita, però si aneu a dalt de tot a la dreta i feu clic on diu «En una vida anterior» ho trobareu de seguida.) Doncs bé, aquest hivern tornen a necessitar personal i ara el cartell diu que es busca «dependent/a», una opció que potser tampoc no agrada a tothom però que vista de lluny em sembla més entenedora. I crec que han corregit el «precisa» i tot, que en català no té els mateixos significats que en castellà.

I ara digueu-me que és egocentrisme, però no puc evitar pensar que potser van trobar el post i van reconèixer el cartell… Glups! I s’ho deurien prendre bé o malament? El més segur és que tot plegat passés d’una altra manera, ja ho sé, però la imaginació va com va i les cabòries són justament això. En qualsevol cas, no m’he atrevit a treure el mòbil i fer la foto del cartell nou, per si descobrien que vaig ser jo.

 

«I si hi posem un apòstrof?»

—Podríem posar un apòstrof aquí cap al final, que fa com més elegant, no?

—Sí m’agrada: dóna idea de pausa, de respiració… Endavant!

(Si no és d’un diàleg semblant a aquest, no sé d’on diantre ha sortit el cartell.)

 

Més xinesos

Com a complement al post sobre la botiga xinesa de l’altre dia, us poso la foto d’un cartell que vam veure no gaire lluny.

La combinació dels punts i l’etcètera i el «València» sense accent ja fan veure que l’autor no es preocupava per subtileses tipogràfiques, però això de «Sensació Nou» em va deixar intrigada. Es refereix al número nou? Potser al propietari li agrada, o té una cadena de botigues que ja comença a ser important… O simplement algú va agafar el diccionari, hi va veure que «new» era «nou» i a córrer?

Encara m’hauré de fer mirar la deformació professional aquesta…