Sant Jordi

Em sembla que avui toca posar una rosa el bloc, perquè és Sant Jordi i per donar gràcies a tots els que heu fet possible que aquests apunts hagin superat ja les 10.000 visites (a algú potser li semblarà una misèria, però a mi tenir més visites que correu brossa ja em fa il·lusió, què voleu que us digui). Moltes gràcies.

De llibre no en poso cap, que em sembla que els que passem per aquí en general ja n’anem servits…

De totes maneres, si demà sortiu a voltar pel centre de Barcelona, sapigueu que diverses associacions de traductors hem muntat una parada al capdamunt de la rambla Catalunya, per reivindicar una mica la nostra feina cara al públic (quants dels llibres que es compren i regalen avui són traduccions?). Hi haurà informació sobre les associacions i les seves activitats i també, com cada any, es repartiran punts de llibre commemoratius. Jo no sé si m’hi podré passar, que a casa estem fent un concurs a veure qui té el virus més formós, però és una proposta.

 

(Una mica de) Vida associativa

Diumenge passat vaig allunyar-me unes hores de l’ordinador per anar a veure més gent del gremi: hi havia l’assemblea general de l’Asociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes (teniu l’enllaç a la columna de la dreta), que aquest any es feia a Barcelona. També havien convocat un curs i un seminari durant el pont del Pilar, però aquí no hi vaig poder assistir. Sí que volia aprofitar que enguany venien a la meva ciutat per anar a l’assemblea, xerrar una estona amb col·legues, posar cara a algun nom de les llistes de distribució i de passada veure com respira una entitat a la qual vaig pagant les quotes.

Al llarg del dia es van dir coses més o menys avorrides (una associació ben portada requereix un cert grau de formalisme) i també d’interessants, com ara tots els contactes internacionals que està fent l’associació. Però el que més voldria destacar és l’escàs percentatge de participació dels socis, percentatge encara molt més baix si es tracta de gent amb ganes i temps per posar-se a treballar. No va ser cap sorpresa: col·laboro amb l’Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya i tres quarts del mateix, i suposo que si hi ha lectors ficats al món associatiu tampoc no us vindrà de nou.

Però això no vol dir que deixi de capficar-me. En el cas dels correctors i els traductors, on tanta gent treballem solets, on les condicions laborals són les que són, i nosaltres —com en moltes altres feines— necessitem estar al dia i aprendre constantment, estic convençuda que associar-se té sentit. Però a l’hora de la veritat, tots tenim moltes coses a fer i costa trobar temps per a les associacions, per donar un cop de mà o almenys per fer costat i aportar punts de vista. I les associacions, al capdavall, soles no fan res; les xerrades, els cursos, les campanyes o el que sigui ho fan les persones que en formen part…

Res, que hi continuo donant voltes. Tantes, que des del dilluns que remeno l’esborrany d’aquest apunt i encara no n’estic del tot satisfeta.

 

Feliç dia, traductors

Aquesta setmana anem de festa en festa, perquè després del Dia Europeu de les Llengües, el 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció (DDT pels amics), coincidint amb sant Jeroni, patró del gremi. Bé, a Catalunya també tenim el beat Ramon Llull, que és més friqui, però ja en parlaré el dia que toqui, si hi penso.

Bé el cas és que tenir un dia internacional és una excusa com una altra per reunir-se. Enguany, a més del concurs de nyaps de què parlava l’altre dia i el gairebé tradicional sopar, es va fer una taula rodona sobre el món associatiu. No n’espereu una ressenya com Déu mana (si en trobo alguna ja l’enllaçaré), entre altres coses perquè m’acompanya un bonic refredat amb l’espessor mental consegüent… En qualsevol cas, va ser una experiència interessant veure a la mateixa taula representants de les onze associacions de traductors, onze (!), amb presència a Catalunya. (El sector està atomitzat, sí.) Un dels temes de conversa va ser, és clar, les possibilitats de cooperació entre totes aquestes entitats per tal d’unir forces, però també es van poder observar situacions prou diferents, es va parlar de diversos marcs legals (de vegades inexistents o no respectats), es van comentar experiències d’aquí i de fora… Tot això girant més o menys al voltant del que en el fons ens interessa a tots: com guanyar-nos dignament (o posats a demanar, bé) la vida amb aquest ofici, que ens agrada però que també volem que sigui rendible i més valorat del que ara sovint és.

I per acabar, una de les poques frases que vaig anotar:

Plorant entre nosaltres no aconseguirem res. Reivindicant davant dels altres, sí.

Com va dir el moderador, en Pau Vidal, en la presentació de l’acte: ara és l’hora, traductors.