M’havien proposat de fer un apunt simultani…

… amb aquests dos senyors i crec que amb força més gent, sobre la imatge de l’esquerra (feu-hi clic per veure-la més gran), que fa temps que corre per Internet i ara ha arribat el tros de Xarxa que ens queda més a prop. Sembla que algú va veure que el Collins castellà-anglès incloïa una accepció de «polaco» en el sentit de «català» i es va quedar molt parat, tant que va voler compartir-ho.

Per desgràcia, els atzars de la vida d’autònoma i la meva limitada capacitat d’organització m’han tingut força entretinguda aquests dies, pont inclòs. (I el fet que dimecres la clientela s’adonés que «ja som a maig» i decidís posar-se i posar-me les piles en uns quants projectes tampoc no hi ha ajudat, però això ja se’n va del tema.) Bé, el cas és que per tot plegat no puc fer un apunt amb cara i ulls, però com que també em sabia greu declinar una invitació tan amable, us deixo alguns esborranys.

• El primer que se’m va acudir era que no veia per què algú havia d’estar tan sorprès de trobar això al Collins. En un diccionari general com aquest hi ha d’haver de tot i, si en determinats contextos «polaco» vol dir «català», doncs bé ho havia de recollir, oi? Ni que fos perquè algun pobre anglòfon no s’imaginés que hi havia polonesos nascuts a Vic… A més, ben segur que hi ha paraules i insults molt pitjors.
• Hauria pogut mirar d’on ve aquesta expressió i explicar-ho (em sembla que hi ha diverses versions), però no tenia temps d’investigar. Si us interessa, espero que ho trobeu avui mateix en algun altre bloc.
• La recerca que sí que vaig poder fer va ser consultar una edició més nova del diccionari (el faig servir per treballar, és a dir que només vaig haver d’estirar el braç). Allà vaig comprovar que l’entrada encara hi era (feu clic a la foto de la dreta), però el registre havia passat de «familiar» a «pejoratiu». Que potser això de «polaco» es percep com més ofensiu ara que fa uns quants anys? O ho ha estat sempre però no ho havien recollit? Un altre possible tema, tenint en compte que aquesta mena d’expressions no sempre es diuen ni s’escolten igual…
• Encuriosida, ho vaig buscar també al diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia, i aquest ja no ho recull. Es van despistar? O van pensar que la majoria d’usuaris ja sabrien de què va la cosa i aquesta entrada en concret no els feia gaire falta? (Als diccionaris tampoc no hi cap tot, ja se sap.) Al DRAE tampoc no hi surt, si bé té algunes accepcions que podrien donar força joc.
• Els del Polònia, en canvi, millor no fer-los sortir, que ja m’allunyaria massa del tema d’aquest bloc.

Ara tinc curiositat per veure amb qui hauria coincidit…

Actualització: Ja podeu trobar una llista amb una trentena de blocs apuntats a la festa en aquest apunt de Gazophylacium. Cal destacar les tangents que ha arribat a prendre la proposta (friquipremi a «La darrera càrrega de la cavalleria polaca») i la quantitat de blocaires que s’ho han pres com una ofensa (que no havien buscat mai paraulotes al diccionari, de petits?).

 

Traductor franctirador

Aquesta podria ser una manera de descriure la persona que es fa anomenar Manel Pegagrega (a qui no conec de res en el món real, ja aviso). Li va semblar que calia una traducció de la novel·la Bleak House de Charles Dickens al català i, com que no n’hi havia cap, va tirar pel dret i es va posar a fer-la ell. Mentre avança, la va publicant a Internet amb una llicència Creative Commons. La seva idea és anar fent un lliurament cada mes (al capdavall, originalment es tractava d’una novel·la de fulletó) i entre el desembre i el gener ja ha arribat al capítol set. Podeu trobar més informació a Casa Inhòspita, el bloc que aquest traductor té a Vilaweb.

Per la part que em toca, mai no he sigut gaire de Dickens (ja des d’aquelles adaptacions infantils del David Copperfield i l’Oliver Twist) i Bleak House és a la meva llista personal de totxos que m’he hagut de llegir per força,* per tant no penso mirar-me la traducció. Només diré que el títol, Casa Inhòspita, no em sembla malament tenint en compte el que recordo de l’obra i que bleak no és un adjectiu fàcil de traduir, tot i que no sé si funcionarà gaire com a nom propi…

Quant a la iniciativa, tampoc no sabria dir si es tracta d’un bon exemple per a projectes semblants (a mi m’agrada traduir, però també guanyar-me la vida fent-ho, i en aquestes traduccions voluntàries hi pot haver problemes de continuïtat i qualitat; però si l’alternativa és no tenir res…). En qualsevol cas, sí que em sembla digna d’esment.

*Ja va ser durant la carrera, i admeto que alguns trossos em van enganxar, però és llarg i se’m va fer pesat. Totxo, doncs, almenys en la meva classificació personal.

 

Aquesta setmana m’hauria agradat…

… haver fet això:

I am in need of a reading binge. Do you ever crave those? You take a couple days off of work to just wallow in reading. It’s been awhile since I’ve had one of those and with the rate of book acquisition around this house, a binge is a fast approaching necessity. […] perhaps I can get away with–dare I wish for it?–a whole week! […]
Perfect binge reading weather comes at the end of December and into January. Now it really is cold and I can lounge around in fleecy clothes, socks, and a blanket. And of course, there is a hot drink by my side. […]

(llegit per casualitat fa temps a ‘So many books‘)

En canvi, m’he dedicat a altres coses, la majoria agradables i que tampoc no cal explicar al bloc. La idea del «reading binge», però, sí que me l’apunto. Sobretot per si trobo una manera més atractiva de dir-ho en català que «un fart de llegir»…

 

Fe d’errates amb errata inclosa

Fins els diaris anglesos seriosos fan faltes d’ortografia de tant en tant, com tothom. I es veu que el Guardian va escriure malament (dues vegades) una paraula que vol dir precisament «mal escrit», i a sobre a l’apartat de fe d’errates del diari. Això sí, ho van reconèixer després:

We misspelled the word misspelled twice, as mispelled, in the Corrections and clarifications column on September 26, page 30.

Vist junt amb altres curiositats a Microsiervos, que ho ha tret de Malaprensa, que al seu torn remet a Regret the Error (que bonic que és això dels blocs!). Però no es pot negar que la pífia és prou bona…

 

Llegenda urbana

Una de les meves feines inclou corregir força entrevistes a empresaris, i diria que almenys un parell han explicat allò que en xinès la paraula crisi s’escriu amb dos caràcters: un vol dir «perill» i l’altre, «oportunitat». A partir d’aquí hom reflexiona i arriba a conclusions molt inspiradores. O motivacionals. O proactives. O alguna d’aquestes paraules que tant agraden a determinada gent i tanta ràbia poden fer als correctors (sobretot en un text que toca revisar).

Doncs resulta que la història, que fins i tot va fer servir Al Gore en rebre el Nobel de la Pau, és una mena de llegenda urbana. Ho descobreixo en un apunt de Language Log, on em remeten a aquest article (en anglès) de Pinyin.info que ho explica de manera prou clara (amb un apartat per als qui saben més xinès al final). El cert és que el caràcter que en teoria significa «oportunitat» en realitat vol dir més o menys «moment crucial en què les coses són a punt de fer un tomb». I si a aquest moment crucial li poses al costat la idea de perill, les perspectives del tomb no són precisament falagueres…

Com expliquen en aquest altre post de Language Log, la idea que en xinès crisi equival a perill més oportunitat la van introduir als Estats Units missioners que havien treballat a la Xina, i es va començar a estendre cap al 1940. Més endavant la van fer seva gurus de diversos camps i, com passa amb les llegendes urbanes, suposo que ens la continuaran explicant de tant en tant. Al capdavall, per què deixar que la realitat t’aixafi una frase inspiradora? Si non è vero è ben trovato, que diuen els italians (o no?).

 

«Entre cometes»

Si us molesta o us fa gràcia el fet que de vegades la gent faci servir les cometes de qualsevol manera i llegiu en anglès, feu un cop d’ull a aquest bloc: The “Blog” of “Unnecessary” Quotation Marks (descobert via BibloSfera). L’autora es dedica a exposar i fer broma de cartells i altres llocs on apareixen cometes innecessàries però que són allà, segurament perquè algú sentia la necessitat irrefrenable de destacar alguna cosa o les trobava molt decoratives. En dos anys n’ha recollit una colla d’exemples, més o menys divertits i, si no en teniu prou, als enllaços trobareu altres blocs similars.

I sí, hi ha gent per a tot…

 

Primer curs, unitat 1

Anava a reciclar el primer llibret d’un curs d’idiomes que van regalar diumenge amb el diari, quan m’he fixat en el títol de la lliçó. No es pot dir que destaca per l’originalitat, però si tots els cursos comencen de la mateixa manera algun motiu hi deu haver:

No es pot dir que es tracti d’una pífia, però el cert és que la frase en castellà resulta estranya. En una conversa, em fa l’efecte que poques vegades trobaríem aquest «usted», perquè en general confiem en la situació per resoldre l’ambigüitat del «se», que també es podria referir a ell o ella. Però com que aquí no hi ha cap situació, tampoc no podem culpar el traductor per voler deixar clares les coses. De fet, el «you» de l’original és molt més ambigu (singular o plural, de tu o de vostè) i sense més context l’encarregat de fer la versió espanyola s’ha de mullar per força.

Però és possible que no ho tingués clar del tot, o que de l’interior del llibret (enquadernat amb els peus, per cert) s’encarregués una altra persona, perquè allà la lliçó portava per títol «¿Cómo te llamas?», una tria que té la virtut de sonar més natural. Com que ha m’havia picat la curiositat, vaig continuar llegint, i en les traduccions dels diàlegs de mostra, entre desconeguts i més aviat formalets, la gent es deia «¿Cómo se llama (por favor)?». Si ja ho diuen que l’anglès és complicat…