On menys t’ho esperes…

… et surt una correctora, o almenys algú que ha tingut un moment torracollons amb això de l’ortografia. Mireu, per exemple, què vaig veure l’altre dia a la porta d’un lavabo, que per la temàtica dels grafits sembla força utilitzat per adolescents:

És evident que la segona mà anònima tenia especial mania a la clàssica falta del verb «echar» amb hac, mentre que als accents no va poder o no va voler dedicar-s’hi, però amb alguna cosa es comença.

Em pregunto, també, si el fet que el lavabo en qüestió fos en una biblioteca pública hi té alguna cosa a veure. Tants llibres junts, ves que no tinguin algun efecte estrany…

 

Els follets de la imprem(p)ta

Això d’atribuir les errates a uns mítics «follets de la impremta» és una cosa queca a no poder més, però moltes vegades s’entén molt bé la temptació de dotar els errors de vida pròpia, i també de ganes de tocar allò que no sona.

Agafem d’exemple el text d’aquí al costat, tret d’un humil fullet de propaganda que em vaig trobar a la bústia. En conjunt era un producte prou digne dins del gènere (en què es poden veure autèntics disbarats*), però se’ls va escapar l’error al lloc més irònic: just al final, a la frase que avisa de possibles errors tipogràfics, a la paraula impremta mateix… Segur que no són follets entremaliats, però hi ha pífies humanes que fan la mateixa ràbia.

*Afegit: Parlant de publicitat amb disbarats, avui m’han enviat un enllaç amb un full volant digne del museu dels horrors del català, si mai el funden.

 

En lloc d’una torxa, un poema

Aquest matí diversos blocs de can Vilaweb s’afegien a una iniciativa del PEN Internacional que em sembla si més no digna d’esment. Per denunciar la manca de llibertat d’expressió a la Xina, han posat en marxa la campanya Poem relay, que consisteix a passar-se virtualment un poema  entre els diferents centres del PEN Club arreu del món, en un recorregut similar al que està seguint aquests dies (amb incidències diverses) la torxa olímpica. Cada centre hi afegeix noves traduccions i enregistraments sonors.

El text seleccionat és Juny, del poeta i periodista xinès Shi Tao. El poema està inspirat en els fets de Tiananmen i l’autor fa uns tres anys que està empresonat, ja us podeu imaginar per què.

Avui el poema ha arribat, entre altres, al PEN català, que n’ha inclòs dues versions: en català i en amazic, en traduccions de de Manel Ollé i Salem Zenia, respectivament. En aquesta pàgina trobareu els seus textos, i també enregistraments. El viatge de Juny, que de moment ha estat traduït a més de 60 llengües, acabarà a Pequín quan s’hi celebrin els jocs.

Sí que es poden fer coses, amb les traduccions…

 

Novel·la espiritual

No és que ara vulgui fer un apunt de Setmana Santa, no. Això de «novel·la espiritual» és el que posava en un prestatge de la llibreria Catalònia, com a subsecció de la literatura de gènere. No m’he acabat de fixar en si aplegava els codis Da Vinci i altres misteris, o potser les narracions en què el protagonista troba el sentit de la vida gràcies a la intervenció d’un Déu motorista o a una antiga saviesa oriental… De fet, estava tan fascinada pel descobriment que ni tan sols he pensat a fer la foto.

Sí, hi ha dies que em sorprenc fàcilment.

 

Dues propostes

• Si teniu curiositat per saber com esteu d’ortografia, podeu participar al dictat que s’organitza demà al migdia, a Barcelona i Olot, en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Hi ha premis i tot, tant a la participació com als millors resultats. No hi podré anar, però m’agradarà veure com va la cosa i, si es publiquen, les estadístiques de participants i resultats.

• Per jugar una mica amb les llengües via Internet, els de Linguamon  proposen el Pintallengües, una mena de Pictionary o Dicciopinta multilingüe: tries una de les paraules i una llengua més o menys exòtica de les que et proposen, fas el dibuix amb el ratolí, i envies a qui vulguis un missatge. L’altra persona rebrà un missatge de correu electrònic convidant-la a endevinar la paraula dibuixada i l’idioma en què està. Una manera de passar l’estona com qualsevol altra, o potser de despertar la curiositat per les llengües d’algun grup d’alumnes, o convidar-los a fer anar Internet…

Bon cap de setmana! (Si llegiu això a temps, és clar)

 

I parlant de l’Enciclopèdia…

Espero que amb l’obertura i tots els canvis encara estiguin posant ordre a l’arbre de coneixement, repassant enllaços i tal, perquè sinó no anem bé. Mireu:

És que això que el budisme vingui d’un teòleg cristià uns quants segles abans del naixement de Crist és força difícil, oi?

 

Feliç Any Internacional de les Llengües

… que m’han recordat que és aquest 2008 (una mica més d’informació aquí). De totes maneres, a la pàgina de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya he vist que enguany també ha estat proclamat Any Internacional de la Patata, entre altres, cosa que em fa pensar si tot plegat no s’ha devaluat una mica…

Però ja hi reflexionaré un altre dia, que després del dinar familiar de Cap d’Any amb sobretaula inclosa, ara més aviat estic com l’animalet de la foto.

 

Nyaps nadalencs

Ei, que aquest bloc té corresponsals i tot!

En efecte, en Llengot d’Apunts des de dalt del baobab m’ha enviat l’anunci del número 215 de la revista Vèrtex que teniu aquí a l’esquerra. És una clara víctima de la nadalsitis, una plaga que consisteix col·locar «Nadals», en plural, en frases on en català hi posem un simple «Nadal». En Llengot em suggereix que seria un bon punt de partida per a un post, però no m’hi voldria estendre gaire perquè fa uns quants dies Joan Josep Isern ja en va parlar molt clarament al bloc Totxanes, totxos i maons; us remeto, per tant, al seu apunt.

No em puc estar, però, de compartir l’ensurt d’avui: al barri en tenim uns tan animals que no fan cagar el tió com la gent normal i corrent, sinó que l’excreten ells mateixos. Mireu el cartell de la dreta si no us ho creieu (i afegiu-hi tots els «ai!», «uix!», i «ecs!» que considereu convenients). Ara podria continuar amb alguna brometa escatològica, però com que sóc o hauria de ser ser una senyora més val que ho deixi estar…

Ah, i si no escric res fins passat Sant Esteve, bon Nadal a tothom.

 

«Poc a poc» i mala lletra

Un anunci mal escrit sempre fa quedar malament, però si es tracta de publicitat d’un llibre encara més. Se suposa que una editorial és una empresa més preocupada pel llenguatge que d’altres, que té cura d’aquestes coses, i almenys està assabentada de l’existència d’uns éssers anomenats correctors… Sí, ja sé que els anuncis els fan empreses de publicitat, però aquestes també haurien de tenir control de qualitat, i sense el vistiplau del client les coses tampoc surten. Bé, això és el que ha sortit a l’Avui:

Podríem discutir si només pot ser «gaudir-ne» (els pronoms febles, aquella cosa en vies d’extinció!) o ho podem deixar en «gaudir» amb un sentit més general (ni que sigui agafat pels pèls). Però el que fa mal als ulls és aquest «poc a poc», un calc que em faig tips de canviar per «a poc a poc» a la feina, mig empipada i mig pensant que així justifico el jornal. La mala lletra l’ha posat la rotativa: la foto és de mòbil i no crec que es vegi, però el text també els ha quedat mal imprès. Quant a la novel·la, no us podré dir si és com l’anunci o l’han traduït i corregit bé, perquè no tinc pensat llegir-la: del Gordon només em va agradar El médico, fa un grapat d’anys, i després una biografia d’un rabí em va interessar pel que explicava del funcionament de les sinagogues. El que he vist d’El celler, començant per això de «tribut al nostre país», no em fa gaire bona espina.

I parlant de l‘Avui, a la redacció deurien anar una mica despistats pel pont: a la pàgina 3 en paper parlen de Manuel Chaves, el president d’Andalusia, i posen la foto d’Hugo Chávez, el de l’antiimperialimmo yanqui.

 

Coses de nens

Vist a la signatura d’un correu electrònic:

Children still believe in God, the family, angels, witches, goblins, logic, clarity, punctuation, and other obsolete stuff.
(Isaac Bashevis Singer, explicant per què va començar a escriure per a infants)