Uau!

La sorpresa va ser veure l’última novel·la de Ferran Torrent, Només socis, amb una faixa que anunciava «3a edició». Ostres tu, i el llibre s’havia presentat el dia abans! Quin èxit més clamorós, quina agilitat editorial, quanta rapidesa a la impremta!

Somriure matiner cortesia de Tirant al cap.

 

Anant per feina

No entenc els escriptors que diuen: m’estic dues hores per posar una coma. Recargolins! Si no saps on posar una coma al cap de dos minuts, millor que et dediquis a una altra cosa!
Alberto Vázquez-Figueroa, vist (i no sé si traduït) al Bloc d’una lectora

Frase perfectament aplicable a l’hora de guanyar-se la vida traduint, afegiria jo…

 

Animalada de divendres

Hi ha errors de calaix i errors de kalàixnikov
(és a dir, que fan venir ganes d’agafar un fusell d’aquests i posar una mica d’ordre a l’estil Rambo).

Nota: «De calaix», en aquest sentit, estava admès?

 

Coses de nens

Vist a la signatura d’un correu electrònic:

Children still believe in God, the family, angels, witches, goblins, logic, clarity, punctuation, and other obsolete stuff.
(Isaac Bashevis Singer, explicant per què va començar a escriure per a infants)

 

Sobre l’optimisme

No sé si veu l’ampolla mig plena o és que ja se l’ha begut tota.

(Sentit per la ràdio, no recordo a qui.)

 

Autors il·lustres

[…] the recordings are taken from the British Library Sound Archive, and all the writers featured were born in the nineteenth century — Conan Doyle, Virginia Woolf, Joyce, Yeats, Kipling, Wodehouse, Tolkien and, astonishingly, Browning and Tennyson […] Weirdly, everyone sounds the same: very posh and slightly mad.

Curiós comentari sobre uns CD on autors clàssics llegeixen la seva obra, tret d’un llibre també curiós que estic llegint: The Complete Polysyllabic Spree, de Nick Hornby. Es tracta d’un recull d’articles en cadascun dels quals aquest autor comenta les seves lectures i els llibres que ha comprat durant un mes. Per tant no parla només de llibres, sinó de les circumstàncies que el porten a triar-los i que l’envolten mentre llegeix, cosa que ara mateix em ve més de gust que les ressenyes habituals. Generalment el porto a la bossa: són textos curts i amens, que fan de bon llegir al transport públic, i a més el tema et fa guanyar punts si te’l veu un client. Aquí jo m’he quedat amb una tonteria, però també hi ha comentaris amb més cara i ulls.

I per aquelles casualitats de la vida, de tant en tant Hornby esmenta el seu cunyat, que resulta ser l’autor de la novel·la que vaig traduir fa uns mesos i ara han publicat (però del “meu” llibre no n’arriba a parlar). Ja ho diuen, que de prop o de lluny tothom està relacionat…

 

La vida és cara

Pobre noi, una cosa tan trista com la vida, i que a més a més se l’hagi de guanyar… (Francesc Pujols)

 

Paraules grosses

Diu el filòsof Pere Lluís Font, en una entrevista a Serra d’Or sobre la qual jo llegeixo en un article de Jaume Cabré a l’Avui: (buf!)

A mi m’agrada seguir el consell de La Rochefoucauld de no utilitzar mai paraules més grosses que les coses.

I, sense venir gaire a tomb de l’article, jo penso que tant de bo alguns clients del sector empresarial fessin cas més sovint d’aquesta màxima. Però suposo que les paraules grosses deuen anar millor per vendre…

 

De tant en tant, redescobrim la sopa d’all

—Saps què? De fet, això de les presentacions en Powerpoint ve a ser com les auques d’abans.

—Sí, o com els romanços de cec. Què hi ha, de fruita?

 

Necessitat i virtut

Todos mis conocimientos profesionales son absolutamente autodidactas. Aprendí por mi cuenta (y riesgo) lo que necesité cuando me hizo falta. Algunos de mis libros, ciertamente, surgieron por mis propias necesidades de conocimientos concretos.
José Martínez de Sousa

I el resultat és un grapat de llibres bàsics per consultar i anar llegint (i potser fer-ne algun comentari i tot, si m’animo), perquè els que venim després anem cada cop menys perduts.