Lírica tipogràfica

Un «després» entre dues comes és com un xai en una cleda.
(Anònim, llegit via un parell de twitters)

 

En un poema

Quan en un poema les correccions s’acumulen en la primera meitat i després ja no, estem davant la veritat.
(Patrícia Gabancho, a l’últim suplement de cultura de l’Avui)

Mira que no sóc gaire de poesia, però la frase i la idea m’han encantat.

 

Com ha passat el temps!

—El dia que tu vas nàixer, jo estava navegant per Internet.
(Demolidora frase de la Marta Insa que ens recorda que tenim una edat)

Doncs sí, quan em van ensenyar la pàgina aquella dels físics de Ginebra jo havia acabat la carrera, i alguna criatura que llavors ni estava en projecte ja té adreça de correu electrònic pròpia. Si el bloc i tot ja ha fet l’any un dia d’aquests…

 

Ara li han posat nom…

llitbreria: piló de llibres a mig llegir que se’ns acumulen sobre la tauleta de nit
(Recollit a la Base de Badades el dia de Sant Jordi)

La pila de la foto no és meva (jo els llibres els tinc escampats per tres o quatre llocs), però no em negareu que fa patxoca…

–––––

Afegit: Aquí es veu com un dissenyador li ha donat una volta més a la idea, amb una llitbreria-tauleta.

 

Divendres

Un último consejo: no aceptes jamás un trabajo el viernes por la tarde para un cliente nuevo. Te lo deletreo: huele a marrón…
(Pilar Bayle, traductora, recordant quatre coses bàsiques al seu bloc)

 

Sí, senyor Pla

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

(Josep Pla, ‘El quadern gris‘, 12 d’abril de 1918)

M’ho hauria de penjar en un lloc ben visible, que quan admetin procrastinar en català encara sortiré als exemples…

 

Des de quan no són útils els clàssics?

Vaig descobrir fa molt temps que el que jo deia no es tenia en compte, però que si ho encolomava a un clàssic, es convertia en dogma de fe.
(Anònim)

Vist al Diccitionari, un bloc on es recullen cites i es poden trobar frases interessants.

 

Demolidor

Si les editorials de vegades es gasten més diners en la coberta d’un llibre que no pas en la traducció de l’obra, què més podem dir de la consideració que tenen pel nostre ofici?

Anna Casassas, traductora, en una publicació de l’AELC. Citada al suplement cultural de l’Avui del dijous.

 

Uau!

La sorpresa va ser veure l’última novel·la de Ferran Torrent, Només socis, amb una faixa que anunciava «3a edició». Ostres tu, i el llibre s’havia presentat el dia abans! Quin èxit més clamorós, quina agilitat editorial, quanta rapidesa a la impremta!

Somriure matiner cortesia de Tirant al cap.

 

Anant per feina

No entenc els escriptors que diuen: m’estic dues hores per posar una coma. Recargolins! Si no saps on posar una coma al cap de dos minuts, millor que et dediquis a una altra cosa!
Alberto Vázquez-Figueroa, vist (i no sé si traduït) al Bloc d’una lectora

Frase perfectament aplicable a l’hora de guanyar-se la vida traduint, afegiria jo…