«90 ronin cabreados»

Així era com en deien als subtítols a «ninety angry ronin» que sortien en un episodi de la nova temporada d’Herois vist no fa gaire per Internet.

A banda de si aquesta traducció tan castissa és la més adequada (o no), cal destacar que aquests subtítols els havien fet en un temps rècord i voluntàriament uns seguidors de la sèrie. No eren ni molt menys perfectes: hi havia algun error i de vegades estaven posats de qualsevol manera (a Herois es nota especialment, perquè a la versió original s’esforcen a col·locar de manera creativa els subtítols quan els personatges parlen en altres idiomes), però per algú que no domina prou l’anglès i està enganxat a la sèrie feien el fet.

Més que en qüestions de pirateries i drets d’autor, aquest esforç per subtitular sèries abans no s’estrenin a casa nostra, o les traduccions de l’últim Harry Potter que van sortir aquest estiu, són fenòmens que em fan reflexionar sobre cap a on va l’ofici. Hi ha públic que s’està acostumant a veure sèries amb unes traduccions justetes, però molt ràpides i de franc. Ja els està bé, això? Quina qualitat es desitja i s’espera de les traduccions “comercials”? I quina velocitat? Es continuarà valorant (i pagant) una feina acurada quan hi ha qui treballa de franc encara que no ho faci tan bé? Optaran les televisions i distribuïdores per oferir qualitat i garanties, o aniran a reduir costos tant com puguin?… Com passa sovint quan em poso a reflexionar, les preguntes superen amb escreix les respostes.

Ah, i atès que són al Japó de fa quatre-cents anys, jo més aviat diria que els ronin estaven «airados» o «furiosos», però es pot discutir.

 

Què podria fer un corrector fart?

Aquesta pàgina web, per exemple.

Una mica més d’informació a Microsiervos.

Afegit: Parlant de correctors, per la llista Infoeditexto m’ha arribat aquest apunt on un corrector de galerades explica les seves aventures i desventures. Algunes coses es podrien matisar, però de realisme no li’n falta.

 

Velocitat traductora

M’acabo d’assabentar que, menys d’una setmana després de la publicació del darrer llibre de Harry Potter en anglès, una colla de fans ja l’han traduït tot al castellà i l’han penjat a Internet (aquí, si teniu curiositat i no els tanquen la pàgina per temes de drets). No expliquen quanta gent són ni com s’han organitzat la feina, cosa que a priori a mi m’interessa més que el text (que tard o d’hora acabaré llegint, però en anglès), i només he pogut deduir que segurament són llatinoamericans. De la qualitat no en parlaré, que tampoc no m’he posat a llegir i fer anàlisis, i no crec que en aquest cas interessés especialment als lectors.

Us aviso, però, que si hi entreu i sou traductors, fan una mica de por els comentaris de gent felicitant-los i queixant-se que el traductor de Salamandra necessita mesos quan ells ho fan en quatre dies… Ideals per després anar a negociar terminis amb un editor…