Això és Hollywood?

És cert que entre la fauna que corre per Gràcia hi ha un cert pijerío, i que dir que algú “és d’anar al Verdi” ja és una manera de retratar-lo, però tampoc no n’hi deu haver per tant, oi?

 

Sabaters mal calçats

O herreros amb cuchillo de palo, si aquest refrany us el sabeu en castellà (tinc una amiga que es lamenta que és capaç de fer-se entendre en un grapat d’idiomes, però de refranys en sap un de cada i gràcies).

Una mostra seria aquest negoci de rètols a mida, amb un cartell on no hi ha cap accent, apòstrof o signe de puntuació ben posat. L’accent tancat almenys saben que existeix, però justament el de “rètols” ha d’anar cap a l’altra banda (és el que es coneix popularment com accent “al revés”). Però ja se sap, allò que compta són les lletres i no totes aquestes mosques que les acompanyen, que ara tenim feina i el cartell de la botiga ja el repetirem un dia que estiguem avorrits…

Una altra possibilitat, però, és que aquesta sigui la idea de qualitat de la botiga: fer rètols vol dir que tinguin les mides, el color i el text que toca, sense ni tan sols preguntar-se si les paraules estan ben escrites o no (plantejar el tema dels signes de puntuació ja seria excessiu). Això ja s’ho mirarà el client, si de cas, que és qui decideix què ha de dir el cartell, i el retolista no s’hi ha de complicar la vida.

Suposo que ja ho haureu notat, però això que la gent es gasti calés a fer cartells, fullets o el que sigui, perquè després surtin amb aquestes tares i aparentment ni se n’adonin, encara no sé si em provoca més estupefacció o ràbia. Ara bé, entre nosaltres, als d’aquesta botiga, els encarregaríeu alguna cosa?

 

Retocs

Gairebé em puc imaginar el diàleg:

—Escolta, que no es diu “vivenda”, es diu “habitatge”.

—Vaale, ara ho canvio… Atxe… be alta… te, ge, e.

Però és clar, les paraules són punyeteres i tenen el vici de relacionar-se les unes amb les altres, de manera que si canviem un nom femení per un de masculí ens toca repassar tots els determinants i adjectius que hi poden tenir a veure, que també s’hauran de retocar.
Una altra possibilitat és que “habitatge” estigui patint el mateix mal que “avantatge”, una paraula que molta gent, fins i tot quan ha aconseguit aprendre-se-la (que de vegades ja costa), insisteix a considerar femenina… Doncs no, és “un avantage” i “un habitatge”, en masculí.  (Però bé, de coses com aquesta també vivim els correctors.)

I un altre dia ja parlarem de si admetem “vivenda” com a paraula catalana i animal de companyia, que quan toca corregir reportatges llargs sobre “el mercat de l’habitatge”, per exemple,  el tema fa pensar…

 

Suc de mànec

No és cap invent del Ferran Adrià i companyia, sinó dels senyors del Caprabo. Mireu:

Heus ací la prova que no sempre s’ha de fer cas al primer que diu el traductor electrònic o el diccionari en paper (ni tampoc trucar de la central de Madrid a Barcelona per preguntar “cómo es mango en catalán” a la recepcionista, que de tot passa en aquesta vida). També cal recordar que algunes paraules no semblen catalanes però són perfectament correctes, com el mango que des de fa uns anys s’està introduint als nostres supermercats.

Tanmateix, si els del Caprabo continuen insistint potser haurem d’acabar canviant-li el nom a la fruita, perquè la pífia aquesta ja la feien a les ofertes de gener… Em sembla que fins n’havia vist algun comentari en un bloc o llista de correus, però no he tingut sort amb el Google. En qualsevol cas, temps de sobres perquè els responsables de l’empresa se n’adonessin (em sorprendria molt que ningú no els ho hagi fet notar) i rectifiquessin els cartells, que bé els han de tornar a imprimir per canviar el preu. Des d’aquest humil bloc, miraré de fer-ne un seguiment, i si algun dia m’avorreixo potser escrigui al senyor Caprabo i tot, a veure què em diuen.

Nota 1: Sí, el tema abreviacions ben fetes també el podrien repassar, però ja seria filar massa prim.

Nota 2: I fins i tot em sembla que els sucs aquests els he vist més barats en algun altre lloc, però pot ser que amb la calor els hagin apujat a tot arreu.