Faula de correctors

El primer día de su aprendizaje, el maestro tipógrafo le alcanzó una prueba con una sola línea: «El arpa de Noé». Invitó a mi amigo a corregirla y se ausentó como si el aprendiz necesitara una hora para hacerlo.
La leyó un par de veces y, empleando las llamadas y signos de corrección que había aprendido previamente, procedió a tachar la p de «arpa» y a escribir al margen una triunfal c. Ahí estaba: «El arca de Noé».
Su examinador/maestro volvió al cabo de un rato, bolígrafo en ristre y, cogiendo la prueba, procedió a emborronar la corrección para, a continuación, tachar «Noé» y escribir David. «El arpa de David». Esa era la frase correcta.
(llegit en un apunt d’Onallera, via Infoeditexto)

De vegades, quan penso en la quantitat de coses que hi ha en un text, en la quantitat de nivells en què pot intervenir un corrector i en les possibilitats que tenim tots els que el toquem d’equivocar-nos, la veritat és que fa respecte…

 

Estrès, humor i correctors automàtics

De vegades, per un motiu o altre —o per quatre motius alhora—, toca anar de bòlit i tens l’estrès a flor de pell. Llavors la tensió surt per on pot, i això inclou riure per ximpleries, sobretot quan estàs treballant amb més gent. Però fins i tot quan estàs sola, una expressió tonta com la següent en un original pot provocar un somriure terapèutic (o hauria de dir un senyal que ja toca fer una pausa?):

Diputació Floral de Guipúscoa

L’errata (no me l’he inventat, us ho prometo), si bé pot ser perfectament fruit d’un cop de tecla mal donat, també fa cara de de ser el que en anglès en diuen «efecte Cupertino», que es produeix quan el processador de textos decideix arreglar sol una paraula mal escrita i encara ho espatlla més (com totes les eines, els correctors automàtics s’han de saber fer anar). Com se’n deu dir en català? I quan un corrector humà estressat entén una cosa al revés, té nom? Per sort, un text ben corregit sol passar per diversos sedassos i se n’escapen pocs errors, amb gràcia o sense.

 

Abaixar el llistó

Acabo de llegir això en una ressenya de Microsiervos:

Dejando aparte algunos pequeños fallos de la edición, como por ejemplo el que el apellido del autor esté mal escrito en la portada —lo que igual convertirá a este libro en un objeto de coleccionista en el futuro—, o alguna tabla que se les coló sin traducir, es un libro entretenido por su tono desenfadado y que sin duda será útil para cualquiera que esté interesado en estos temas.

No sé si sóc jo que tinc deformació professional, però qualificar —sense ironia— de «pequeños fallos» una pífia a la portada i taules sense traduir a l’interior em sembla que és posar el llistó de la qualitat molt baix.

Jo entenc perfectament que aquestes desgràcies passen i que les portades són molt traïdores (no us diré si per experiència, que representa que al bloc he de quedar bé), i també que una editorial petita com sembla ser el cas segurament no podria assumir els costos d’una revisió i nova impressió per corregir aquests errors. Però em preocupa que un lector, algú que potser s’hi gasta els quartos, no demani més, tenint en compte que un llibre no sol ser un producte efímer i s’hi hauria de dedicar la cura necessària. Si aquesta mena de qualitat només ens importa als del gremi, voleu dir que anem bé?

I per cert, la ressenya deixa entendre que és una traducció i dóna un enllaç al llibre original, però s’oblida de dir qui n’és el traductor.

 

«Busque, compare…»

Aquest matí un col·lega ha enviat a la llista de correu Traducción un anunci d’un traductor jurat madrileny que, suposo que com a estratègia de màrqueting, promet el següent:

Si usted encuentra una traducción mejor realizada, le regalaremos la nuestra.

Tenint en compte que en el nostre camp, dintre d’uns marges, conceptes com ara «bo» i «millor» poden resultar força subjectius, el primer que se m’acut és que l’home no té gaire bona peça al teler. Per començar, jo ja dubtaria si aquest «realizada» realment hi cal…

Després, en pensar sobre què hauria de fer l’hipotètic client per «trobar» una altra traducció (encarregar-la a un segon traductor, per exemple?), em sembla que la promesa aquesta no acaba de quadrar, per molt aire de clàssic publicitari que tingui.

–––––––

Afegit (14 de maig): Parlant d’anuncis de traductors i correctors, ja fa un parell de matins que em trobo això enllaçat a la portada de Vilaweb. Com diríem saltant-nos olímpicament la normativa, no té desperdici. Si fins m’he plantejat que en realitat l’anunci no l’ha posat aquest noi, sinó el seu pitjor enemic…

 

La tecla d’ordre

Potser ja ho havia vist abans i me n’havia oblidat, però gràcies a la consulta d’una companya a la llista de correu d’ATIC he descobert quina és la tecla d’ordre. No serveix per tenir totes les finestres endreçades (això és l’Exposé), ni tampoc perquè els ordinadors que s’han posat a fer ximpleries es comportin. Tampoc no és la tecla (grossa i vermella, segons els clàssics) que fan servir els superdolents a l’estil de James Bond per intentar dominar el món o donar ordres als seus sequaços…

No, és la tecla que els usuaris de Mac solem anomenar «poma», «command» o fins i tot «comando». (És que tret d’un intent sense gaire èxit per part de la Generalitat quan el sistema encara anava en disquets, l’OSX no s’ha traduït mai al català i ens hem hagut d’espavilar.) Però mentrestant el Termcat també havia pensat en nosaltres:

Per desgràcia, tot i que és una proposta molt raonable, pel que he vist buscant “Mac” i “tecla d’ordre” al Google, sembla que només la recullen els de Softcatalà (que en podrien ser els inventors i tot). Hi ha problemes de difusió, doncs, almenys fins que l’oncle Steve decideixi traduir-nos el programari. Potser ara seria un bon moment per mirar d’escampar-ho una mica, aprofitant que els d’Apple han tret el dibuix de la poma dels nous teclats. Perquè això que del bunyolet que hi ha ara se n’hauria de dir «trèvol», també ho he descobert en aquesta fitxa, i ja em veig d’aquí a uns quants dies parlant de «la tecla del llacet».

 

M’havien proposat de fer un apunt simultani…

… amb aquests dos senyors i crec que amb força més gent, sobre la imatge de l’esquerra (feu-hi clic per veure-la més gran), que fa temps que corre per Internet i ara ha arribat el tros de Xarxa que ens queda més a prop. Sembla que algú va veure que el Collins castellà-anglès incloïa una accepció de «polaco» en el sentit de «català» i es va quedar molt parat, tant que va voler compartir-ho.

Per desgràcia, els atzars de la vida d’autònoma i la meva limitada capacitat d’organització m’han tingut força entretinguda aquests dies, pont inclòs. (I el fet que dimecres la clientela s’adonés que «ja som a maig» i decidís posar-se i posar-me les piles en uns quants projectes tampoc no hi ha ajudat, però això ja se’n va del tema.) Bé, el cas és que per tot plegat no puc fer un apunt amb cara i ulls, però com que també em sabia greu declinar una invitació tan amable, us deixo alguns esborranys.

• El primer que se’m va acudir era que no veia per què algú havia d’estar tan sorprès de trobar això al Collins. En un diccionari general com aquest hi ha d’haver de tot i, si en determinats contextos «polaco» vol dir «català», doncs bé ho havia de recollir, oi? Ni que fos perquè algun pobre anglòfon no s’imaginés que hi havia polonesos nascuts a Vic… A més, ben segur que hi ha paraules i insults molt pitjors.
• Hauria pogut mirar d’on ve aquesta expressió i explicar-ho (em sembla que hi ha diverses versions), però no tenia temps d’investigar. Si us interessa, espero que ho trobeu avui mateix en algun altre bloc.
• La recerca que sí que vaig poder fer va ser consultar una edició més nova del diccionari (el faig servir per treballar, és a dir que només vaig haver d’estirar el braç). Allà vaig comprovar que l’entrada encara hi era (feu clic a la foto de la dreta), però el registre havia passat de «familiar» a «pejoratiu». Que potser això de «polaco» es percep com més ofensiu ara que fa uns quants anys? O ho ha estat sempre però no ho havien recollit? Un altre possible tema, tenint en compte que aquesta mena d’expressions no sempre es diuen ni s’escolten igual…
• Encuriosida, ho vaig buscar també al diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia, i aquest ja no ho recull. Es van despistar? O van pensar que la majoria d’usuaris ja sabrien de què va la cosa i aquesta entrada en concret no els feia gaire falta? (Als diccionaris tampoc no hi cap tot, ja se sap.) Al DRAE tampoc no hi surt, si bé té algunes accepcions que podrien donar força joc.
• Els del Polònia, en canvi, millor no fer-los sortir, que ja m’allunyaria massa del tema d’aquest bloc.

Ara tinc curiositat per veure amb qui hauria coincidit…

Actualització: Ja podeu trobar una llista amb una trentena de blocs apuntats a la festa en aquest apunt de Gazophylacium. Cal destacar les tangents que ha arribat a prendre la proposta (friquipremi a «La darrera càrrega de la cavalleria polaca») i la quantitat de blocaires que s’ho han pres com una ofensa (que no havien buscat mai paraulotes al diccionari, de petits?).

 

Sant Jordi

Em sembla que avui toca posar una rosa el bloc, perquè és Sant Jordi i per donar gràcies a tots els que heu fet possible que aquests apunts hagin superat ja les 10.000 visites (a algú potser li semblarà una misèria, però a mi tenir més visites que correu brossa ja em fa il·lusió, què voleu que us digui). Moltes gràcies.

De llibre no en poso cap, que em sembla que els que passem per aquí en general ja n’anem servits…

De totes maneres, si demà sortiu a voltar pel centre de Barcelona, sapigueu que diverses associacions de traductors hem muntat una parada al capdamunt de la rambla Catalunya, per reivindicar una mica la nostra feina cara al públic (quants dels llibres que es compren i regalen avui són traduccions?). Hi haurà informació sobre les associacions i les seves activitats i també, com cada any, es repartiran punts de llibre commemoratius. Jo no sé si m’hi podré passar, que a casa estem fent un concurs a veure qui té el virus més formós, però és una proposta.

 

Sí, senyor Pla

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

(Josep Pla, ‘El quadern gris‘, 12 d’abril de 1918)

M’ho hauria de penjar en un lloc ben visible, que quan admetin procrastinar en català encara sortiré als exemples…

 

Feliç Dia Mundial de la Poesia

… que en aquest bloc ja sabem que hi ha dies o anys per a tot. No sé si té alguna cosa a veure amb l’entrada de la primavera a l’hemisferi nord, però la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia.

M’ho recorda un fullet que trobat dins l’Avui, cortesia de la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat (amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, aneu a saber per què). Hi ha un poema de Josep Piera (a la imatge, feu-hi clic per veure-la més gran), acompanyat de traduccions a 24 llengües que per algun motiu o altre és possible que algú faci servir avui pels carrers i cases de Barcelona. En tots els textos, i també en el copyright, consten els autors de la traducció. Ja sé que les coses ben fetes no haurien de notar-se, però de tant en tant quan en trobo també m’agrada fer-ne esment.

Ah, i he après que en aranès traducció es diu revirada. M’agrada. Segur que m’equivoco de mig a mig, però em fa pensar en regirar, en remenar i donar la volta al text perquè algú el vegi des d’una altra banda… Com que és el dia de la poesia, suposo que em puc permetre la metàfora.

 

Novel·la espiritual

No és que ara vulgui fer un apunt de Setmana Santa, no. Això de «novel·la espiritual» és el que posava en un prestatge de la llibreria Catalònia, com a subsecció de la literatura de gènere. No m’he acabat de fixar en si aplegava els codis Da Vinci i altres misteris, o potser les narracions en què el protagonista troba el sentit de la vida gràcies a la intervenció d’un Déu motorista o a una antiga saviesa oriental… De fet, estava tan fascinada pel descobriment que ni tan sols he pensat a fer la foto.

Sí, hi ha dies que em sorprenc fàcilment.