(Bé, tampoc no és tan fora d’osques, que avui dia en la nostra feina els ordinadors són imprescindibles i bé parlo al bloc de programari i recursos de tant en tant.)
Doncs això, que per circumstàncies de la vida he de fer lloc a casa i trobar-li una nova llar al meu primer Mac (snif!), que gaudia d’un tranquil repòs al fons d’un armari. Es tracta d’un Macintosh Classic de començament dels noranta, si no exactament com el de la foto molt semblant: recordo que aleshores em va semblar un avenç que tingués disc dur (el que havia heretat abans de mon germà anava amb dues disqueteres) i llegís disquets de dues cares. Això sí, els bytes de RAM i de disc amb què aleshores feia córrer alegrement el Claris i el Word 5 avui no donarien per a dues pàgines de text i encara menys una foto…
L’acompanyen una impressora Stylewriter de l’època, la documentació original, els disquets del sistema (System Seven, si no m’equivoco) i potser algun altre programa. Tot va funcionar un grapat d’anys fins que el vaig desar, coincidint amb l’arribada del meu primer iMac (quins records!).
Si us interessa o sabeu d’alguna col·lecció que el pugui acollir, poseu-vos en contacte amb mi a blog[arrova]annallisterri.net, sisplau. No us negaré que si en trec alguna cosa no m’anirà malament, però sobretot el que voldria és donar-li un futur més digne que el camió del reciclatge.
6 Juliol 2009 at 12:11 pm
I tant, quins records.
Sembla la prehistòria i de fet no fa tants anys, el meu primer PC (no he tingut mai cap Mac malgrat el meu nom) tenia 500 Mb de disc dur, funcionava amb Windows 3.1 i també utilitzava el Claris com processador de text.
Espero que trobis algú que se’n vulgui fer càrrec del teu Mac Clàssic
8 Juliol 2009 at 11:52 am
HolAnna i companyia:
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D’on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d’amor, i no s’hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.