… que dirien els de From Lost to the River. O, si us estimeu més un equivalent català, a tot arreu es fan bolets quan plou.
I és que, encara que no en tingui foto, no em puc resistir a explicar-vos un nyap en anglès, ni que sigui per variar una mica. L’altre dia em van ensenyar una carta d’una empresa d’aquestes que es dediquen a muntar estades d’unes setmanes a Anglaterra per a adolescents, perquè les criatures els joves aprenguin idiomes i tota la pesca. Doncs bé, després de donar la informació pertinent, acabava més o menys amb les frases següents:
[…] have a save journey.
King regards.
Per als que no sabeu anglès, hi ha dues faltes d’ortografia d’allò més tontes: confon save (’salvar’) amb safe (’segur’), que a grans trets vindria a ser com equivocar-se amb una essa sorda (rossa) i una de sonora (rosa), i el que habitualment són «salutacions cordials» (kind regards) es converteixen en una mena de «salutacions reials» (king regards), aneu a saber per quins mecanismes. Just la mena de coses que el corrector de Word no detecta (mentre totes les paraules surtin al seu diccionari, a ell tant li fa com es combinin), però que no solen escapar a una lectura mínimament atenta… I que sempre fan lleig, però encara més en un sector com aquest.
No cal dir que tant els destinataris de la carta (sobretot!) com una servidora esperem que els que han escrit la carta en sàpiguen més d’organitzar que de picar lletres, i que d’ensenyar anglès se n’encarreguin persones amb un millor domini de la llengua. Perquè pel que m’han dit es tracta d’una empresa seriosa, amb anys d’experiència i bones referències, i tots podem tenir un mal moment.
24 Juny 2009 at 5:24 pm
Potser es tracta d’una empresa seriosa, però després de rebre aquesta carta qualsevol hi matricula la criatura!
25 Juny 2009 at 11:50 am
Bé, és que em sembla que quan la van rebre ja estava tot organitzat. Si no, no sé què haurien fet…
8 Juliol 2009 at 2:39 pm
Petita endevinalla:
Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?
Més pistes? Va escriure:
¿D’on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d’amor, i no s’hi pensa.”
Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós?