[…] La realitat, però, és que ens passem la vida traduint entre parlants d’una mateixa llengua. Parlar, sempre, és traduir. La situació europea –més enllà de les anècdotes electorals– posa en evidència que la llengua dels europeus és la traducció. I cada dia més el multilingüisme és percebut com una benedicció. Si assumim que tota comunicació implica traducció no té sentit desfer-se de cap de les llengües del món. Sense la condemna de Babel estaríem més avorrits que un mort expressant-nos en aquella llengua en la qual Déu comentava la jugada a Adam, allà al paradís: una llengua perfecta, immutable, que s’hauria conservat a base d’evitar qualsevol malentès i en la qual tot s’entendria amb precisió i a la primera. En un entorn comunicatiu d’aquesta mena el gran negoci de Movistar seria impensable. Gràcies al malentès, en canvi, el món es mou. La xerrameca és constant i obliga a la discussió i l’intercanvi, és a dir, al pensament. […]
Miquel Berga, avui a El Punt