Perquè em sembla que del text de la imatge se’n pot treure suc. Aparentment és un acompanyament innocent al xec regal que ens envien de tant en tant els del Caprabo per tenir la targeta client i haver-nos-hi gastat els diners, però hi ha coses que no encaixen:
- Tots aquests possessius, hi fan falta?
- A què es refereix exactament el pronom «en»? Podria ser «et», però quin preocupant sentit pren aleshores el verb «cuidar»?
- I sobretot, per què parla de «la teva mascota», quan no hi ha cap oferta relativa a animals de companyia i no els he dit pas que en tingués? Podria ser que algú estigués pensant en «los tuyos» i s’hagin transformat en mascotes per algun procés misteriós? O té uns orígens molt més remots, relacionats amb l’adquisició de Caprabo pel grup Eroski i antigues tradicions basques?
Ja ho diuen, que hi ha moltes coses que escapen a la nostra imaginació… Un moment, que hi ha uns senyors vestits de negre que em demanen. Ara torno…
23 Desembre 2008 at 4:26 pm
No cregues. Cada vegada que la meua filla major demana un animalet de companyia li dic que ja en tenim prou amb el seu germà. Al principi no copsava la ironia… Per cert, quin final més inquietant té aquest post…
23 Desembre 2008 at 7:33 pm
Això dels possessius, és que fa una ràbia, sobretot als anuncis, n’està plagat! No serà pas un calc d’algun altre idioma?
23 Desembre 2008 at 10:53 pm
@Josepmanel, no hi havia pensat però quan érem petits la mare ens deia més o menys el mateix. Una altra cosa inquietant?
@Sandra, tens raó, això dels possessius és un calc. Però com que les dues llengües que més ens influeixen posen més possessius que el català, no sabria dir-te si ve més de l’una que de l’altra. Tenim mala peça al teler…
24 Desembre 2008 at 12:45 am
Realment m’intriga la qüestió de la mascota, per què no ho preguntes? Quant als possessius, s’entén que en temps de crisi hi hagi tendència a aferrar-se als clients i que l’oració trontolli.
Per cert, has tallat el teu xec?
(Jo sóc del Bonpreu, que consti)
24 Desembre 2008 at 9:20 am
De fet el xec el vaig retallar, pere, perquè si el portava tallat (a trossos) potser la caixera no l’hauria volgut. (I per què ens haurien d’instar els publicistes a fer una cosa així, eh?)