Estic llegint un llibre traduït de l’anglès al català. No és precisament una bona feina, i em treu de polleguera que entre traductor i corrector no s’aclareixin amb la barreja d’estil directe i indirecte de l’original ni sàpiguen fer anar bé guions i cometes (amb el resultat que de vegades m’he d’aturar a comprovar si el que acabo de llegir és de l’autor o una cita, o qui i quan està parlant exactament). I estaria bé que tots plegats haguessin vigilat una mica amb el dígraf ny al final de línia, que no es pot partir i els programes de maquetació generalment s’equivoquen…
M’agafen ganes de buscar-ne la versió castellana en alguna biblioteca i mirar si ho han fet millor.
És un llibre pel qual he pagat, i tinc la sensació que m’han venut un producte defectuós. Però sospito que si el volgués tornar els de l’editorial no compartirien la meva opinió. En fi, si em vaig comprar una traducció i no l’original era perquè volia veure com tocaven en català certes coses, oi? Doncs també n’he vist d’altres. L’acabaré de llegir, i me’l quedaré mentre el necessiti.
Després, té bastants números d’acabar al contenidor blau. El contingut podria interessar força a una persona del meu entorn, però em fa ràbia passar-li una cosa mal feta. Ja ho veurem.
De moment, rondino.
——-
Per què no dic el títol del llibre i el nom del traductor? Doncs suposo que perquè jo també treballo en això, sé com poden ser les condicions i recordo allò de les palles i les bigues als ulls de la gent. Digueu-li corporativisme, però no em veig amb cor d’assenyalar amb el dit sense llegir tot el llibre i fer una crítica ben analitzada i argumentada. I en aquest apunt volia reflectir sobretot sensacions. A més, el tema és interessant i em sabria greu que la gent en fugís, o deixés de banda el català per una traducció castellana que no sé si és millor.
12 Setembre 2008 at 5:18 pm
De vegades és cert que les traduccions poden fer malbé l’original. Trobo que és una feina difícil, sobretot en segons quines obres. En poesia, per exemple, trobo que és impossible.
12 Setembre 2008 at 6:25 pm
Escriure’t m’intimida quasi tant com parlar amb algú que m’acaba de fer saber que és psiquiatra.
12 Setembre 2008 at 7:12 pm
Jesús, t’asseguro que en aquest cas no és res comparable a traduir poesia, sinó més aviat una acumulació de petites distraccions combinada amb un mal ús de convencions tipogràfiques (que bé serveixen per a alguna cosa).
Argos, t’asseguro que en el món real sóc normal (bé, ara estic escrivint a un vaixell
), dic «buenu» com tothom i no em dedico a perseguir infractors lingüístics… Peró sóc rondinaire de mena, això sí.
13 Setembre 2008 at 12:16 am
[...] dic «buenu» com tothom [...]
Queda demostrat: ets humana!
18 Setembre 2008 at 1:30 pm
Buenuuu! menus mal!
18 Setembre 2008 at 11:12 pm
Bé –procuraré no abusar del «bueno» valencià–, supose que la crítica de la faena dels traductors l’han de fer sobretot els crítics i els lectors, però crec també que indicar errors sense dir on estan, malauradament, diria que ho generalitza i ho fa més greu que si els localitzem en el llibre concret.
Hauríem de ser prou responsables i professionals per a aprendre dels errors –o per a discutir les crítiques amb què no estigam d’acord–. Ho trobe prou a faltar. Crec que si els errors que indiques són certs, els qui els hagen comés –i els autors, editors (traductors, correctors) i lectors en general–, agrairíem que s’esmenaren. Si no ho diem, serà més difícil poder-ho esmenar.
19 Setembre 2008 at 8:12 pm
Però aquesta mena de crítiques, Golls, les hauria de fer ben argumentades i amb tots els matisos que calgui, i no em vaig posar a escriure pensant en aquesta mena d’anàlisis. Un altre dia, potser.
Volia centrar-me en l’experiència, en la sensació de començar a llegir amb ganes i acabar de mala lluna per la poca qualitat de l’edició. En això, el llibre i els errors concrets no són importants: suposo que qui s’hi hagi trobat tindrà els seus propis exemples, sense que calgui atribuir-lo a una situació general.