Permeteu-me que ho repeteixi: els anys, que s’escriuen amb xifres, no porten el punt dels milers. Ni en català ni en castellà . Som al 2008 i no al 2.008. Grà cies.
Es veu fatal, però el punt hi era.
Perdoneu l’exabrupte, però és que és una d’aquelles faltes d’ortografia «mÃtiques» i gairebé misterioses que apareix de tant en tant (cada vegada menys, per sort), quan no em consta que des de fa anys s’hagi ensenyat d’una altra manera. Per això sorprèn que calgui repetir-ho de tant en tant.
Tant en català com en castellà , hi ha la tradició de fer servir el punt per separar els milers en els nombres escrits en xifres (en anglès utilitzen la coma, i de fet les normes ISO recomanen un espai fi que ja es veu en alguns llocs), però aquest signe no es posa quan es tracta d’anys, pà gines o altres números en una sèrie. Podria ser, doncs, que tingués a veure amb la diferència entre nombre i número, de la qual potser acabem parlant un altre dia.
He d'aprendre a fer anar el flaix...
He buscat pels manuals que tinc a mà si trobava alguna història d’aquest fenomen: el seu origen, quan es van fixar les convencions i com han evolucionat… Em sonava haver-ne llegit alguna cosa fa temps, però només he trobat indicacions sobre quan posar o no posar el punt en les xifres. El que sà que vaig trobar, i que em va fer posar en marxa per escriure aquest apunt, són els dos mostraris de punt de creu que l’il·lustren. Tots dos (de cases diferents) són ben antics i estan signats i datats, però un dels anys porta punt i l’altre no. El del punt és el més antic, però ara mateix no sabria dir si és casualitat o una altra cosa.
21 Juliol 2008 at 9:01 pm
Anna,
Els anys no porten punt, ni tampoc les peres, els à necs, els cotxes… a partir de la unitat de miler.
La norma és internacional, està ratificada per decret llei, i afecta a qualsevol quantificació, de qualsevol cosa, a partir de 1000.
El punt per separar les xifres de tres en tres, a partir del miler, es feia servir a l’escriptura manuscrita i mecanoscrita, per raons de legibilitat.
A l’escriptura tipogrà fica és preceptiu l’espai tipogrà fic fi (o “de pèl”) amb aquesta mateixa funció. Però per raons d’estètica es pot ometre l’espai fi en quantitats de només quatre xifres que no vagin encolumnades amb d’altres superiors. Per això escriurem “any 1714″ o “1687 km” o “3567 cotxes”, etc. Però si parlem d’una època llunyana, escriurÃem “any 20 345″, amb espai fi entre el zero i el tres (un espai fi que no puc fer amb aquest editor de textos tan justet que tenen els blogs, però sà en textos compostos amb un programa de compaginació com cal).
21 Juliol 2008 at 9:02 pm
L’emoticó me l’ha fotut l’editor de textos del blog, que ja es veu prou que va a la seva bola.
21 Juliol 2008 at 9:57 pm
Hola, SÃlvia! M’alegro de llegir-te per aquÃ. L’editor de WordPress va com pot, però almenys una emoticona ha sortit
Moltes grà cies per l’aclariment. Això de diferenciar entre magnituds o números d’una sèrie ho vaig trobar al llibre d’estil de l’UPF, i em va semblar que explicava el que diuen molts manuals; però ara que ho dius recordo haver vist textos sobre prehistòria que separaven els anys en blocs de tres xifres amb l’espai fi…
Quant al pas de la tradició dels manuscrits i mecanoscrits al que dicten les normes ISO, diria que estem en fase de transició. Deu dependre dels sectors, però en textos no especialitzats encara no em sembla el més habitual (i hi ha algun maquetador que encara ha de trobar com es fa un espai fi, mal m’està el dir-ho). Però suposo que tot evolucionarà .
22 Juliol 2008 at 10:07 pm
Bé, no són només les ISO, Anna. De fet, les ISO recullen les normes de la 22a Conférence Générale des Poids et Mesures, del Bureau International des Poids et Mesures, que no només regula el sistema internacional d’unitats, sinó també la grafia de les xifres.
Aquà pots llegir les resolucions més recents del BIPM on es ratifica aquest sistema de puntuació:
http://www.bipm.org/utils/fr/pdf/Resol22CGPM-FR.pdf
Per acabar de reblar la seva validesa normativa, aquestes normes ja van ser recollides en el decret llei 34 499, del 3.11.1989 (BOE 264).
Aquest sistema de puntuació té tradició tipogrà fica a casa nostra, les recullen el manual de Mestres, en Pujol i en Solà , i el MartÃnez de Sousa.
El punt, en tot allò que es composa tipogrà ficament (en sà piga alguna cosa o no el maquetador, que això ja és una altra història), ha de ser substituït per l’espai fi; no només perquè ho diguin totes les normes que ens afecten, sinó perquè el punt, en la nostra tradició tipogrà fica, té altres usos: separar les unitats de les fraccions en les quantitats sexagesimals.