De vegades, per un motiu o altre —o per quatre motius alhora—, toca anar de bòlit i tens l’estrès a flor de pell. Llavors la tensió surt per on pot, i això inclou riure per ximpleries, sobretot quan estàs treballant amb més gent. Però fins i tot quan estàs sola, una expressió tonta com la següent en un original pot provocar un somriure terapèutic (o hauria de dir un senyal que ja toca fer una pausa?):

Diputació Floral de Guipúscoa

L’errata (no me l’he inventat, us ho prometo), si bé pot ser perfectament fruit d’un cop de tecla mal donat, també fa cara de de ser el que en anglès en diuen «efecte Cupertino», que es produeix quan el processador de textos decideix arreglar sol una paraula mal escrita i encara ho espatlla més (com totes les eines, els correctors automàtics s’han de saber fer anar). Com se’n deu dir en català? I quan un corrector humà estressat entén una cosa al revés, té nom? Per sort, un text ben corregit sol passar per diversos sedassos i se n’escapen pocs errors, amb gràcia o sense.