Quan en un poema les correccions s’acumulen en la primera meitat i després ja no, estem davant la veritat.
(Patrícia Gabancho, a l’últim suplement de cultura de l’Avui)
Mira que no sóc gaire de poesia, però la frase i la idea m’han encantat.
10 Juny 2008
En un poema
Posted by Anna under lapidari | Etiquetes: Avui, corregir, Patrícia Gabancho, poesia |[5] Comments
13 Juny 2008 at 11:03 am
es refereix al poema La sabata de Palau i Fabra, ho he llegit avui, és important saber-ho
13 Juny 2008 at 11:04 am
Palau i Fabre, que no m’ho deixa corregir
13 Juny 2008 at 5:24 pm
Bé, a mi sense aplicar-lo a un poema determinat ja m’agradava… Per tenir tot el context, l’article ja es pot llegir aquí: http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0605/080605sup_a013.pdf
13 Juny 2008 at 9:31 pm
Sense context no entenia jo l’atracció de la frase, però amb el context tampoc, més enllà de la possible felicitat de l’expressió.
A més, per dir-ne una altra, Gabancho té un «si no» que ha de ser «sinó», i no sé si seria més veritat que algú li l’haguera corregit, però la veritat és que és erroni.
Ah, digueu-me xafaguitarres.
14 Juny 2008 at 1:27 pm
Miquel, acabaràs fent que em dediqui a estudiar “sinós” durant les vacances… No estaràs fent alguna tesi o similar, oi?
(Però que consti que els comentaris són benvinguts, aixafaguitarres inclosos)