No passa cada dia que en comprar un llibre la caixera et digui que si vols te’l signarà l’autor, que està treballant tres prestatges més enllà… Però si el llibre parla de les llibreries des de dins tampoc no és impossible, i vaig decidir que per un cop a la vida bé podia tenir un exemplar dedicat (i us asseguro que no estava previst, perquè era la tercera llibreria on entrava buscant una altra cosa). L’Eduardo Fernández va ser molt amable, i quan després vaig llegir les referències a l’Enterprise encara em va caure una mica més bé (tots tenim els nostres mites).

De Soldados de cerca de un tal Salamina ja se n’ha parlat força (aquí i aquí, per exemple), però per si de cas: es tracta d’una aproximació a la «galaxia llibreria», amb una primera part on explica amb humor la feina dels llibreters i un recull d’anèctotes amb les peticions més estrambòtiques que es poden trobar aquests professionals.

De vegades m’identifico una mica amb els pobres clients, perquè tot i que sóc capaç d’anar a buscar un llibre amb la fitxa de l’ISBN* ben impresa, també tinc tirada als lapsus linguae, o em falla la memòria i acabo preguntant per «una novel·la que deu haver sortit no fa gaire perquè n’estan fent promoció a la ràdio, que l’ha escrit una dona i em sembla que el títol és alguna cosa del mar»… I de vegades ho trobo i tot. També, com explica El Llibreter a l’epíleg, m’he ensopegat amb ordinadors de llibreries que feien literatura pel seu compte i no ens ens ensenyaven el que el dependent i jo teníem clar que havia de ser allà.

En qualsevol cas, un llibre recomanable per quan cal una injecció d’humor, i que pot no ser un mal obsequi ara que s’acosta Sant Jordi. I si us ajunteu uns quants lletraferits amb una estona per perdre i un exemplar, sempre podeu passar l’estona jugant a endevinar a què es referia la persona que va anar demanar el «Primer Ching», «Los patos de Eulalia» (amb aquesta vaig fer una riallada que el meu home va venir a mirar què passava) o llibres de «Pío Mao».

Els de l’editorial diuen que estan recollint més anècdotes per a futures edicions. Des d’aquí els suggeriria, a ells o a qui fos, que un bloc també seria una bona manera de presentar tots aquests fenòmens de la galàxia llibreria (i ja en faran el llibre després, si de cas). Mireu què fan alguns publicistes, per exemple.

* No ve al cas, però un avís: escrivint aquest apunt m’he adonat que els del Ministeri han canviat la base de dades de l’ISBN de lloc, i també han canviat una mica la interfície.