No és que ara vulgui fer un apunt de Setmana Santa, no. Això de «novel·la espiritual» és el que posava en un prestatge de la llibreria Catalònia, com a subsecció de la literatura de gènere. No m’he acabat de fixar en si aplegava els codis Da Vinci i altres misteris, o potser les narracions en què el protagonista troba el sentit de la vida gràcies a la intervenció d’un Déu motorista o a una antiga saviesa oriental… De fet, estava tan fascinada pel descobriment que ni tan sols he pensat a fer la foto.
Sí, hi ha dies que em sorprenc fàcilment.
18 Març 2008 at 1:26 pm
A la Llibreria Catalònia vam resoldre d’aquesta manera el nom d’aquesta secció, que reuneix les obres en què el protagonista troba el sentit de la vida… també li podriem haver posat “New Age” o algun altre nom, però aquest ens va semblar adient. Còm anomenar la secció dels llibres de Paulo Coelho, Joan Brady o Jorge Bucay?
De tota manera estem disposats a canviar el nom de la secció si hi ha arguments de pes… de fet ja vam canviar el de la inicial “Novel·la Negra” per “Novel·la d’Intriga” perquè un usuari de la llibreria ens en va convèncer
Miquel Colomer
18 Març 2008 at 9:03 pm
Gràcies per l’esforç d’escriure tota aquesta explicació, Miquel. No és fàcil trobar un nom adequat i atractiu per a aquest i altres gèneres (i sort que no estem al mercat anglosaxó, amb totes les seves subdivisions i combinacions). De totes maneres, que quedi clar que l’apunt no era per qüestionar la vostra decisió, sinó més aviat expressar la primera impressió de sorpresa davant la idea i l’expressió mateixa.
19 Març 2008 at 7:11 pm
És complicat. Trobar el sentit de la vida en un llibre que no siga ben bé un manual d’espiritualitat no és gaire difícil. Tots, d’una manera o altra, miren de fer-ho. Però entenc la solució. Tampoc cal filar tan prim…