28 Gener 2008
Avui he acabat els tres dies d’antibiòtic. No me l’he hagut de prendre per cap grip, sinó perquè em vaig tallar amb un paper endreçant el despatx i, encar que em pensava que havia netejat bé el tall, vaig acabar a cal metge amb la punta del dit tota inflada. No hauria dit mai que tingués uns riscos laborals tan tontos…
29 Gener 2008 at 1:16 am
A la UAB em va tocar posar-me l’antitetànica justament pel mateix motiu. Espero que aviat tinguis el dit en forma, que el FreeSpeech ja no es comercialitza i em sembla que era l’únic sistema de dictat automàtic que funcionava en català
29 Gener 2008 at 1:17 am
Jejeje… millor això que no pas tenir un munt de possibilitats que t’esclati un vas de precipitats ple d’àcid sulfúric. Per a mi el risc laboral més amenaçant és el del síndrome del túnel carpià…. contínuament tinc tendinitis… com agafi una trampa per ratolins les posaré per tot arreu
29 Gener 2008 at 1:24 am
Oh, el paper és molt perillós, especialment el dit paper vegetal. Sota la seva aparença inofensiva s’amaga, rancuniosa, la venjança de l’arbre que va ser.
29 Gener 2008 at 7:27 pm
El dit ja està bé, i tampoc no va ser tan greu com per deixar de teclejar (per sort, que el FreeSpeech només anava amb PC i tampoc no m’entenia gaire). Tots els mals fossin com aquest, i més havent-hi antibiòtic…
I dErsu, m’encanta la frase.
1 Febrer 2008 at 12:54 am
El paper és més perillós del que sembla. Jo m’he tallat moltes vegades. M’agrada molt el que diu Dersu, que així es venja l’arbre que va ser.