Per a lectura i decoració

Avui he acabat els tres dies d’antibiòtic. No me l’he hagut de prendre per cap grip, sinó perquè em vaig tallar amb un paper endreçant el despatx i, encar que em pensava que havia netejat bé el tall, vaig acabar a cal metge amb la punta del dit tota inflada. No hauria dit mai que tingués uns riscos laborals tan tontos…

Actualització: Ei, no us oblideu de mirar els comentaris, on entre altres coses es demostra que sóc una pèssima fisonomista.

Baixo del tren a Granollers dissabte al matí i veig un noi que també mira el mapa que hi ha al davant de l’estació. Li pregunto si va a la cosa dels blocs i resulta que és l’Eloi, a qui havia llegit alguna vegada per un enllaç al bloc del meu germà petit (que també em sembla que ha de passar un moment o altre). Arribem i anem la taula de literatura i blocs. Al davant hi ha assegut un matrimoni que juraria que són els pares d’en Toni Ibañez, que modera. L’home fa fotos; jo porto la càmera del telèfon, però em fa mandra.

Comença la taula. Anoto una expressió de Biel Mesquida, via Toni Ibáñez: «els blocs fan escriguera». La Laura Borràs, de la UOC, fa tota una presentació de la literatura digital en el sentit de literatura pròpia d’aquest mitjà, diferent de la literatura en paper digitalitzada. (Però per què comença parlant de bloc i blog? Això no tocava demà?) Llàstima que es faci llarga pel temps disponible i els altres participants hagin de retallar molt les seves intervencions (Jesús Tibau ho fa físicament i tot). M’agrada el que explica que ell va començar el bloc com a eina de promoció dels seus llibres, igual que qui compra un martell per penjar un quadre, i ha acabat amb el martell exposat a la paret. Parla dels blocs com a llocs de crítica i foment de la lectura, cosa que enllaça amb la intervenció de Jordi Ferrer, d’Edicions Cossetània, que tracta de nous formats, de continguts que viatgen del paper a la Xarxa i la inversa, de la importància del que es diu a Internet sobre llibres… Miquel Bonfill, de Relats en català, hi aporta la seva experiència.

Hi ha temps per a un parell d’intervencions de la sala, però no per al debat. Em sap greu, perquè m’hauria agradat sentir un diàleg entre els ponents (sí, els blocs ja són una conversa, però no és el mateix). Apunts per a reflexió: si, com ha exposat la Laura Borràs, la literatura digital incorpora so, imatges, moviment i multimèdies diversos, encara és literatura o ja es tracta d’una altra forma d’art? I els enllaços, què passa quan es vol editar un bloc amb paper? El bloc com a format, condiciona els textos (pel to, per l’extensió…)? Com respondran les editorials a la digitalització? I com es relacionaran amb la blogosfera?

Sortim de la sala. Faig una volta, esmorzo una mica i saludo un parell de blocaires. Decideixo entrar a escoltar a la taula dels blocs i els negocis, per si un dia d’aquests em toca corregir un article sobre el tema. No prenc notes, però em fixo en la gent que va teclejant al portàtil (al davant en tinc un amb Ubuntu) i en els diversos aparells de mà. Em sembla veure un iPhone. Surto durant el torn de preguntes. A l’altra banda de la porta em trobo l’Eloi, amb el qual decidim passar dels polítics que vénen a continuació i tirar cap al tren tot xerrant (Sobre els polítics, no us perdeu aquesta imatge de Toni Ibañez.) Quan sóc a punt d’arribar a casa em truca el Sergi, per dir-me que és a Granollers. Hi hem coincidit una estona, però ell era en un taller i no l’he vist.

Havent dinat, treballo fins tard i vaig seguint una mica les jornades pel Twitter (mira, ja m’han servit per provar una mica aquest invent).

***

Diumenge al matí fa més fred. Arribo d’hora i de camí entro a comprar esmorzar en un forn, però no trobo bar per fer el tallat. La sala és mig buida (efecte d’un Beers&Blogs ahir?). Practico a escriure això amb la Palm (només tres línies). Poso cara i veu a Xavier Rull i Víctor Pàmies, dues persones que anat llegint per llocs diversos. Miro de veure algun blocaire que em soni, però encara estic espessa.

Encara que s’hagi anunciat com un «combat» entre blocs i blogs, a la taula hi ha bon rotllo general. Comença la Dolors Montes, del Termcat, que explica com van arribar a la seva decisió, i després es van comentant arguments que ja han aparegut en altres llocs. M’assabento que a l’Esadir diuen blog i a l’Optimot bloc, tot i que coincideix la gent que hi ha al darrere. Alegria! Xavier Rull proposa fer una mena de macroenquesta per decidir si cal admetre les dues formes, i potser a la llarga triar-ne una (em fa la sensació que acabaria guanyant blog, però no m’ho feu explicar). El tema dels derivats, amb c o amb g, es toca de passada. Coincideixo amb la conclusió que, més que una qüestió estrictament lingüística, és de sociolingüística i de percepció. En el torn de paraules, aplaudeixen la intervenció del Toni Ibañez, no sé si perquè estava molt ben treballada o s’havia dut la claca…

Em sortir em sembla que hi ha el noi de l’iPhone d’ahir (i sospito qui pot ser), però de seguida el perdo de vista. M’aniria bé un cafè, però avui els de l’esmorzar van més tard. Després d’esperar una mica me’n vaig cap a l’estació, que a casa tinc textos per traduir i un apunt llarg per escriure.

Més informació, a la pàgina de la Catosfera, on entre altres coses hi ha els vídeos de les taules. I no voldria oblidar-me d’agrair als organitzadors tota la feina que han fet, és clar.

Una última nota que no té res a veure, però no me’n puc estar: en total, aquests dos dies he agafat el tren quatre vegades, i totes quatre m’he trobat el mateix home demanant caritat pel mètode de deixar un paperet al seient.

Però sí que passa. Avui m’he trobat corregint un article on tots els apòstrofs (’) estaven fets picant dues vegades la tecla de l’accent (´). Gràcies al «buscar y cambiar» de Word la cosa no és greu, però no deixa de sorprendre’m que, després de tants anys tenint ordinadors, hi hagi gent que segurament hi treballa cada dia i encara no ha descobert què hi ha a la tecla de la dreta del zero, a sota de l’interrogant.

És clar que fins a cert punt tots ho som, d’ignorants informàtics. Aquesta setmana mateix, una col·lega em comentava que li fallava una combinació de tecles de Word per saltar de paraula en paraula; a ella li feia servei, i jo no tenia ni idea que existís…

… comencen les Jornades de la Catosfera. No cal que en faci propaganda, perquè es veu que la resposta ha superat les previsions dels organitzadors i ja fa temps que es van omplir totes les places disponibles, i més que n’hi hagués hagut. M’hi vaig inscriure quan em vaig assabentar que es farien i tenia pensat passar-m’hi una bona estona, escoltar, posar cara a uns quants noms i fins i tot apuntar-me al dinar de macaires que està previst fer el diumenge. Per desgràcia tinc una feinada que no me l’acabo i al final només aniré a un parell de coses que m’interessen especialment. Però ni que sigui fugaçment i discreta, ens hi veurem.

I aprofito que estic escrivint per recomanar-vos les Totxanes d’avui, sobre els correctors editorials. Aquest home té més raó que un sant, i em temo que sense un públic lector disposat a fer la guitza a les editorials si els llibres surten amb errades és difícil que la cosa tingui remei…

Aquesta podria ser una manera de descriure la persona que es fa anomenar Manel Pegagrega (a qui no conec de res en el món real, ja aviso). Li va semblar que calia una traducció de la novel·la Bleak House de Charles Dickens al català i, com que no n’hi havia cap, va tirar pel dret i es va posar a fer-la ell. Mentre avança, la va publicant a Internet amb una llicència Creative Commons. La seva idea és anar fent un lliurament cada mes (al capdavall, originalment es tractava d’una novel·la de fulletó) i entre el desembre i el gener ja ha arribat al capítol set. Podeu trobar més informació a Casa Inhòspita, el bloc que aquest traductor té a Vilaweb.

Per la part que em toca, mai no he sigut gaire de Dickens (ja des d’aquelles adaptacions infantils del David Copperfield i l’Oliver Twist) i Bleak House és a la meva llista personal de totxos que m’he hagut de llegir per força,* per tant no penso mirar-me la traducció. Només diré que el títol, Casa Inhòspita, no em sembla malament tenint en compte el que recordo de l’obra i que bleak no és un adjectiu fàcil de traduir, tot i que no sé si funcionarà gaire com a nom propi…

Quant a la iniciativa, tampoc no sabria dir si es tracta d’un bon exemple per a projectes semblants (a mi m’agrada traduir, però també guanyar-me la vida fent-ho, i en aquestes traduccions voluntàries hi pot haver problemes de continuïtat i qualitat; però si l’alternativa és no tenir res…). En qualsevol cas, sí que em sembla digna d’esment.

*Ja va ser durant la carrera, i admeto que alguns trossos em van enganxar, però és llarg i se’m va fer pesat. Totxo, doncs, almenys en la meva classificació personal.

Ostres! No aconsegueixo que l’apunt sobre l’Optimot de la Generalitat passi d’esborrany, quan llegint en Puigmalet m’assabento que n’hi ha un altre! Doncs res, poso una mica d’ordre a les notes que anat prenent des que el vaig afegir a la barra del navegador i les penjo abans no en surtin tres o quatre més…

• El primer que vull destacar és que, si bé sempre és convenient fer un cop d’ull a l’ajuda quan proves un recurs nou, en aquest cas em sembla gairebé imprescindible. Les diferents opcions de cerca no s’entenen a la primera i la presentació dels resultats (generalment en surten uns quants) pot resultar confusa si no t’hi acostumes, per la qual cosa crec que val molt la pena entendre com funciona tot plegat abans de posar-s’hi.
• Quant a les fonts, una d’important és la incorporació dels diccionaris castellà-català i català-castellà de l’Enciclopèdia (suposo que la versió sencera, no la manual), que fins ara no es podien consultar a Internet. Va bé quan et toca treballar fora de casa i, d’altra banda, l’opció de cercar una frase exacta resulta força útil per comprovar si una expressió està recollida als diccionaris o no, o si aquell nom porta una o altra preposició al davant…
• M’agradaria saber més coses sobre les «fitxes de l’Optimot» incloses a les fonts. A l’ajuda només diu que «són fitxes que resolen les consultes lingüístiques més freqüents i altres aspectes significatius de la llengua». Tenen alguna cosa a veure amb unes fitxes que corrien fa temps pel web de la Generalitat i que ara no he pogut trobar? Quins temes toquen exactament? L’ajuda i les opcions de cerca avançada en donen alguna pista, però m’agradaria saber què hi ha, sobretot en qüestions de sintaxi i convencions. Tampoc no estaria malament l’opció de poder anar navegant per les fitxes sobre un tema sense fer cap cerca concreta, des de l’Optimot o des d’algun altre lloc.
• No m’ho esperava, però el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya m’ha fet força servei, sobretot per coses de toponímia menor que de vegades fan de mal comprovar.
• Un cop superat el desconcert inicial, la presentació dels resultats m’agrada força. En destacaria sobretot el fet de poder veure el detall d’un resultat en una finestreta a la dreta de la pàgina, sense haver d’anar obrint pestanyes o saltant de la pàgina de resultats a la de cada recurs (per cert, poder obrir més d’una finestreta per comparar resultats no estaria malament, però potser ja seria demanar massa). L’opció de filtrar els resultats segons la font també va força bé.

Ah, i si això d’un únic cercador que busqui en diverses fonts no us acaba de fer el pes, sempre podeu recórrer a la Multicerca del web Eines de Llengua, que aplega un munt de recursos i serveix de punt de partida per buscar al que us interessi.

Tinc això una mica descuidat, però és que he empalmat el refredat gegant de la setmana passada amb un curs intensiu de Wordfast aquesta. I la feina que s’ha d’anar fent, és clar!

Del Wordfast i del que estic aprenent miraré de parlar-ne més endavant, que avui només tinc temps de fixar-me en els detalls curiosos. Resulta que es tracta d’un curs gratuït per a traductors autònoms en actiu, subvencionat pel Consorci per a la Formació Contínua de la Generalitat i no-sé-què del Fons Social Europeu (diners públics, per tant) i promogut per un sindicat. Amb tot això, ja us podeu imaginar que la paperassa que l’acompanya no és precisament lleugera.

Hi ha dos detalls burocràtics, però, que m’han arribat al cor:

• Cal signar els fulls d’assistència a cada sessió (fins aquí comprensible), però ha de ser amb tinta blava, no negra. (Suposo que els deu semblar més difícil de falsificar, tot i que avui dia qualsevol multifunció senzilleta fotocopia el color que calgui.)
• Cal signar també un imprès conforme t’han lliurat el material del curs; ja sembla una mica complicadet, però no ve d’una firma. Ara bé, tenen una noció de material tan exhaustiva que la llista inclou la carpeteta amb el logotip i informació del sindicat que munta la cosa, i fins el típic bolígraf de propaganda que va amb el lot! Només hi falten els caramels de la safata de l’entrada…

Segurament el ja tòpic «surrealista» no seria l’adjectiu més adequat per descriure-ho, però tampoc no sé quin hi podria posar.

No entenc els escriptors que diuen: m’estic dues hores per posar una coma. Recargolins! Si no saps on posar una coma al cap de dos minuts, millor que et dediquis a una altra cosa!
Alberto Vázquez-Figueroa, vist (i no sé si traduït) al Bloc d’una lectora

Frase perfectament aplicable a l’hora de guanyar-se la vida traduint, afegiria jo…

Després d’uns dies de pausa nadalenca que no he aprofitat tant com caldria, avui ja toca posar-se les piles ben posades (ja s’han encarregat de fer-m’ho veure clar els correus de la clientela). Comencem, doncs, amb un meme d’aquests que corren per Internet i que m’han passat des de Registres particulars i Lo bloc de la Piga (gràcies, nenes!):

1. Quant de temps portes com a blocaire?

El primer apunt és del 14 de maig del 2007. Una mica més de mig any, doncs, tot i que ja feia unes quantes setmanes que hi pensava.

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?

Cito (és a dir, copio vilment) Registres particulars, que ho explica molt bé:

No ho recordo, però devia ser perquè bàsicament estic tot el sant dia enganxada a Internet i googlejant, i d’aquest mal costum se’n poden treure molts vicis.

3. Digues cinc blocs que segueixes diàriament.

Llegeixo força blocs i la cosa va variant. Un costum que tinc és començar cada dia per Vilaweb: a més de la repassada a les notícies, faig un cop d’ull als últims blocs actualitzats i n’obro uns quants; si surten les dues noies de dalt o Totxanes, totxos i maons, segur que hi faig clic. Per arribar a cinc, un parell més que miro sovint i no són a la columna de la dreta: Con valor i Curioso pero inútil.

4. Ets lector anònim d’algun bloc?

Sí. Em costa molt fer comentaris.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Unes quantes noies com la Regis o la Mery Cherry, alguna vegada el Perdedor… No sabria concretar gaire, però sí que de vegades he tingut la sensació de llegir algú a qui no conec de res i no sé si m’hi entendria gaire, però que en un apunt clava justament aquella idea o sensació…

6. Amb quins cinc blocaires aniries de marxa?

No sóc d’anar de marxa, jo, però segur que m’agradaria fer uns quants cafès o cervesetes…

7. Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

Perdoni, però les senyores casades no expliquem aquestes coses

8. T’has enamorat mai d’algun blocaire?

El meu amor va ser blocaire.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

Prou. Hi veig coses que podrien millorar, però en general estic satisfeta (i quan tinc comentaris i visites em puja l’ego!).

10. Escull entre tres i cinc blocaires perquè facin aquest meme.

Si encara no l’han fet i en tenen ganes: l’Helena d’El Manglar, el meu últim descobriment blocaire; en Jesús M. Tibau, per si no en té prou d’animar la catosfera; en Puigmalet de Gazophylacium (encara ho aprendré a escriure!); el Jordi, i en Sergi.

P.D.: Els Reis m’han portat un telèfon nou amb més píxels de càmera, que segur que sortiran a l’apartat de cartelleria.

P.D.2: «Sant torn-meme» era un títol molt dolent, oi?

… que m’han recordat que és aquest 2008 (una mica més d’informació aquí). De totes maneres, a la pàgina de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya he vist que enguany també ha estat proclamat Any Internacional de la Patata, entre altres, cosa que em fa pensar si tot plegat no s’ha devaluat una mica…

Però ja hi reflexionaré un altre dia, que després del dinar familiar de Cap d’Any amb sobretaula inclosa, ara més aviat estic com l’animalet de la foto.