Per a lectura i decoració

Segurament molts dels qui llegiu això, lletraferits i blogoferits, ja n’esteu assabentats, però igualment em faig ressò d’una notícia que m’ha arribat avui.

Entre el 25 i el 27 de gener tindran lloc a Granollers les primeres Jornades de la Catosfera, obertes a tothom que estigui ficat o tingui interès en aquest invent. El programa, en procés d’elaboració, inclou esdeveniments com un «combat» sobre si n’hem de dir blocs o blogs (i aquí el meu costat friqui s’imagina per un moment escenografies de pressing-catch i màscares mexicanes), un grapat de taules sobre diferents aspectes del món blocaire i un debat sobre deontologia.

Una de les taules estarà dedicada a la literatura i els blocs, i es vol complementar amb l’edició d’un llibre. Serà un recull de textos literaris o sobre literatura publicats en diferents blocs i l’editarà Cossetània la primavera vinent. Trobareu tota la informació en aquest apunt del bloc de les Jornades, però ja us avanço que hi pot col·laborar qualsevol lletraferit i que el termini de presentació s’acaba el 31 de desembre.

Per la part que em toca, em sembla que aquest bloc es pot considerar literari només de passada i dubto molt que hi enviï res, però potser m’hi repenso (i si us penseu que algun apunt realment mereix passar al paper, s’admeten suggeriments).

Altres creacions

I al setè dia, quan Déu ja hagué creat el món i tot el que el composava…
… pensà, tot ajagut i prenent una Moritz, que no calien tants dies per fer les coses…
… i és des de llavors que tot es fa a última hora i just abans d’entregar l’encàrrec.

Vist per casualitat a Gumets. De la Moritz no n’estic segura, però la resta sona taan familiar…

…

Després de Sant Jeroni i del Dia del Corrector, avui és la festa del beat Ramon Llull, que ens toca com a protector dels traductors catalans per haver fundat a Mallorca una de les primeres escoles de traductors d’Europa. A més es pot considerar un antecessor de la informàtica, que també tenim ben present cada dia, per la qual cosa és mala idea dedicar-hi un record.

Per desgràcia, per escriure un apunt amb cara i ulls m’hauria de documentar una mica i (per variar) vaig malament de temps. Si vosaltres teniu temps i ganes, us animo a remenar per Internet (a mi m’ha fet gràcia aquest apunt de Consuetudinàrium relacionat amb el monument de Montserrat) o escoltar el programa que li van dedicar diumenge a En guàrdia, a Catalunya Ràdio.

Dijous vaig anar a corregir unes proves a l’empresa d’un client, i quan vaig arribar tot just havien rebut la notícia que s’havia mort en un accident. Era algú a qui ja no podré arribar a anomenar amic, però amb qui al llarg d’un grapat d’anys ens havien unit l’estima i el respecte. Abans no esdevingués client havíem treballat plegats, i va ser un dels qui em van donar una empenta a l’hora d’establir-me pel meu compte. Tots dos havíem anat avançant en les nostres professions i aprenent, també l’un de l’altre. I ara s’ha tallat en sec. Això passa, encara que sembli més ficció que realitat. Unes hores que havien de servir per tancar un projecte amb el seu equip es van convertir en una mena de vetlla entre companys.

Uns quants dies abans, per un tema que no ve al cas, vaig estar pensant en les coses bones dels meus clients i si en podria escriure alguna cosa. Però no esperava que fos això.

Ben aviat tornarem als apunts de sempre, si Déu vol.

Ja sé que surt al diccionari i tot, però sóc l’única persona que, quan sent per la ràdio un anunci on comencen dient que «la veïna del cinquè es muda», el primer que pensa és que la dona es posa roba elegant, i no que es canvia de casa?

Actualització: Ja està bé, se’m cola una errata en un títol i trigo quinze dies a veure-ho!

Si us molesta o us fa gràcia el fet que de vegades la gent faci servir les cometes de qualsevol manera i llegiu en anglès, feu un cop d’ull a aquest bloc: The “Blog” of “Unnecessary” Quotation Marks (descobert via BibloSfera). L’autora es dedica a exposar i fer broma de cartells i altres llocs on apareixen cometes innecessàries però que són allà, segurament perquè algú sentia la necessitat irrefrenable de destacar alguna cosa o les trobava molt decoratives. En dos anys n’ha recollit una colla d’exemples, més o menys divertits i, si no en teniu prou, als enllaços trobareu altres blocs similars.

I sí, hi ha gent per a tot…

Ara que ha arribat el fred i ve de gust tenir a mà infusions calentes mentre ets davant de l’ordinador, he tret la pols virtual a un programet que en el fons no és res de l’altre món, però que a mi m’agrada i em fa servei. Es diu Cuppa i el que fa és cronometrar el temps d’una infusió i avisar-te quan és a punt. Molt útil quan tens tendència a deixar el te que es faci a la cuina i anar a buscar aquella paraula al diccionari o contestar en un moment aquell correu…
No és res que no faci un avisador qualsevol, però està adaptat a les circumstàncies i és bufó: selecciones el tipus d’infusió amb el temps corresponent (t’ho pots personalitzar a les preferències), té imatges i sorollets (eliminables) ad hoc… A més es controla des del Dock, per tant el puc fer servir sense deixar la finestra en què estic treballant. Podríem dir que com a programa és un detallet, però un detall dels que fan més agradable la feina.
Cuppa és un programa lliure i gratuït, per a Mac (no sé si va amb el Leopard) i en anglès. Es pot descarregar al web de l’autor, que he enllaçat més amunt.

Hi ha errors de calaix i errors de kalàixnikov
(és a dir, que fan venir ganes d’agafar un fusell d’aquests i posar una mica d’ordre a l’estil Rambo).

Nota: «De calaix», en aquest sentit, estava admès?

Així era com en deien als subtítols a «ninety angry ronin» que sortien en un episodi de la nova temporada d’Herois vist no fa gaire per Internet.

A banda de si aquesta traducció tan castissa és la més adequada (o no), cal destacar que aquests subtítols els havien fet en un temps rècord i voluntàriament uns seguidors de la sèrie. No eren ni molt menys perfectes: hi havia algun error i de vegades estaven posats de qualsevol manera (a Herois es nota especialment, perquè a la versió original s’esforcen a col·locar de manera creativa els subtítols quan els personatges parlen en altres idiomes), però per algú que no domina prou l’anglès i està enganxat a la sèrie feien el fet.

Més que en qüestions de pirateries i drets d’autor, aquest esforç per subtitular sèries abans no s’estrenin a casa nostra, o les traduccions de l’últim Harry Potter que van sortir aquest estiu, són fenòmens que em fan reflexionar sobre cap a on va l’ofici. Hi ha públic que s’està acostumant a veure sèries amb unes traduccions justetes, però molt ràpides i de franc. Ja els està bé, això? Quina qualitat es desitja i s’espera de les traduccions “comercials”? I quina velocitat? Es continuarà valorant (i pagant) una feina acurada quan hi ha qui treballa de franc encara que no ho faci tan bé? Optaran les televisions i distribuïdores per oferir qualitat i garanties, o aniran a reduir costos tant com puguin?… Com passa sovint quan em poso a reflexionar, les preguntes superen amb escreix les respostes.

Ah, i atès que són al Japó de fa quatre-cents anys, jo més aviat diria que els ronin estaven «airados» o «furiosos», però es pot discutir.

Vist a la signatura d’un correu electrònic:

Children still believe in God, the family, angels, witches, goblins, logic, clarity, punctuation, and other obsolete stuff.
(Isaac Bashevis Singer, explicant per què va començar a escriure per a infants)