Una de les primeres vegades que vaig escriure en un bloc va ser per ficar-me amb un cartell d’una botiga del barri que deia «Es precisa dependència», en un intent d’evitar el llenguatge sexista que quan hi passaves pel davant i el llegies sense fixar-t’hi no funcionava gaire bé. (La imatge d’aquí és molt petita, però si aneu a dalt de tot a la dreta i feu clic on diu «En una vida anterior» ho trobareu de seguida.) Doncs bé, aquest hivern tornen a necessitar personal i ara el cartell diu que es busca «dependent/a», una opció que potser tampoc no agrada a tothom però que vista de lluny em sembla més entenedora. I crec que han corregit el «precisa» i tot, que en català no té els mateixos significats que en castellà.
I ara digueu-me que és egocentrisme, però no puc evitar pensar que potser van trobar el post i van reconèixer el cartell… Glups! I s’ho deurien prendre bé o malament? El més segur és que tot plegat passés d’una altra manera, ja ho sé, però la imaginació va com va i les cabòries són justament això. En qualsevol cas, no m’he atrevit a treure el mòbil i fer la foto del cartell nou, per si descobrien que vaig ser jo.
1 Novembre 2007 at 6:34 pm
Perdonam però jo crec que han canviat la persona que feia els cartells, aquí està el quid de la qüestió. Tot i que estaria molt bé que hagués estat per la teva influència.
1 Novembre 2007 at 6:46 pm
Avui, a la carta d’un restaurant, he vist una amanida de manèc, que en la versió castellana era una ensalada de mango.
2 Novembre 2007 at 8:30 pm
Alegria, ja em penso que no va ser cosa meva, però quan tens un bloc tens un ego… El cas és que alguna cosa millora, i ja està bé.
Dersu, és que els catalans som molt «apanyats»: de les pedres em fem pans i dels mànecs, sucs i amanides
5 Novembre 2007 at 12:41 am
Gràcies per tenir-me enllaçada! Ara jo he descobert el teu blog, i vindré a visitar-te ben sovint!!
5 Novembre 2007 at 8:18 pm
És que amb aquest nom t’havia d’enllaçar…