Això és el que podries suposar quan el Word et treu un avís com aquest, si no caus en la desesperació més absoluta en pensar que els teus múltiples errors ortogràfics són capaços fins i tot de destarotar una màquina:

I un cop passat l’ensurt, matisem. L’autor del post on he vist això (que no va d’ortografia, aviso) estava fent servir allò de “revisar ortografía mientras escribe” (que personalment no suporto però hi ha gent que li va bé) i explica que treballava amb un document ple de paraules tècniques que, per descomptat, Word no té al diccionari i marca com a possibles errors. Al final, el programa no podia tenir marcats tants errors alhora i ho va haver de deixar córrer, no sense oferir-se valerosament a repassar-los d’un en un en el quadre de diàleg d’ortografia i gramàtica.
En fi, una mostra curiosa de les limitacions dels correctors automàtics, aquelles que de tant en tant cal recordar al pobre que et diu: “Com és que faltaven tants accents? Però si li he passat el corrector!”…
Postdata: Parlant de correctors automàtics, si algú munta una campanya perquè facin una versió nova de l’Escriu (un corrector de català molt bo per a Mac que amb les actualitzacions dels programes ha quedat desfasat) que m’avisi, que vinc corrents a signar…
Ni que sigui per compensar l’apunt de la setmana passada sobre determinats moments d’impasse, aquesta setmana hauria de comentar la misteriosa tendència de les feines de no materialitzar-se d’una en una, sinó en grups, per molt diverses que siguin les procedències.
Però em sembla que ho deixo córrer, que em sortiria un grapat de tòpics sense gràcia i molts dels qui em llegiu ja sabeu de què va la pel·lícula; a més, de fet jo hauria d’estar fent feina…
Los dequeístas se preocupan por el de qué dirán.
Jo ho he vist a Halón Disparado, que al seu torn ho ha vist en un altre lloc, i el cert és que m’ha fet gràcia.
Per cert, “dequeísmo” i “adequeísmo” són dues bones candidates a una hipotètica llista de paraules llargues i amb aspecte tècnic per impressionar la gent i quedar com un expert…
Enllaçant amb el refrany que fa de títol al post d’aquí sota, a través del Diari per a Tècnics Lingüístics de Miquel Boronat (gràcies!) he trobat aquest bloc que es dedica a a fer un recull de refranys. Cada post correspon a un refrany (el títol) i s’hi inclouen sinònims i variants, equivalents en castellà, alguna nota i les fonts emprades en cada cas. Per ajudar a localitzar refranys, hi ha un munt de paraules clau (en català) i un cercador incorporat a la pàgina (que permet trobar també paraules en castellà, cosa útil per als que treballem més del castellà al català que a la inversa). També hi ha enllaços entre diferents refranys.
A banda de la utilitat que indubtablement té com a recurs (qui no ha ensopegat amb un refrany un dia o altre?), em sembla molt interessant la idea d’haver escollit per fer aquest recull el format d’un bloc. Amb una infraestructura informàtica gratuïta i relativament senzilla, aconsegueix presentar la informació de manera pràctica i entenedora. A més, suposo que amb el bloc es pot començar a oferir informació sense tenir el projecte totalment acabat i anar fent créixer el nombre de refranys al ritme que es pugui (cosa que en el cas d’un llibre seria impossible i amb una pàgina web convencional segurament més complicat). Una bona idea i un recurs útil, en resum, que ja tinc ben desadet entre els enllaços. Què més volem?