30 gener 2010
… ha de ser, de grat i per força, conciliar la vida laboral i la familiar, sobretot ara amb la criatureta, que fa com més família i vol el seu temps. Però no sé si comencem gaire bé…
(Cal dir, però, que els Reis van veure abans la foto i em van portar una tauleta per al portàtil.)
23 gener 2010
… el d’aquesta botiga. Encara que el gremi dels informàtics no en tingui l’exclusiva, no és mala idea oferir paciència a l’hora d’atendre dubtes sobre rams, hertzs, wi-fis i similars, o respondre quan la màquina s’espatlla en el pitjor moment i als usuaris ens agafa alguna cosa. (I encara que no sigui el pitjor moment, almenys a mi als problemes amb l’ordinador són dels que més mala llet em posen, encara que no siguin importants.)
I a més han fet el cartell amb tots els accents que toca, i mirant cap al costat que toca, cosa que no sempre es pot dir i s’ha de lloar. Llàstima que hagin caigut en un dels errors que personalment més ràbia em fan (o més em justifiquen la feina, segons com m’ho miri): això de «venda directe», que hauria de ser «directa». Com molta gent, s’han despistat amb un dels noms i adjectius que, si bé en català oriental acaben en vocal neutra, no són invariables sinó que s’escriuen amb -e o -a final segons el gènere; parelles com el mestre i la mestra, o un altre i una altra, que tanta tinta vermella han fet gastar… En fi, ens ho haurem de prendre amb paciència com els de la botiga, tot i que hauria agraït que s’assessoressin una miqueta més.
17 desembre 2009
Bé, quan em vaig posar a escriure aquest bloc tampoc no m’esperava canviar res, però aquesta setmana n’he vist una prova.
Ara fa cosa de dos anys comentava que, en lloc de fer cagar el tió com és habitual, al barri alguns parlaven de cagar-lo ells, cosa que m’imaginava poc elegant i segons com fins i tot dolorosa. Doncs bé, el cartell d’enguany és el que surt aquí a la dreta. Ai! És evident que no em va llegir la gent que tocava, i que tampoc no van consultar enlloc el funcionament dels verbs… Suposo, però, que dissabte a la plaça no faran res estrany.
I si us agraden els nyaps nadalencs, no us perdeu aquest apunt de Totxanes, totxos i maons; no hi surten tions, però reparteix llenya.
4 desembre 2009
Sí, potser queda estrany que algú amb el meu ofici faci una pregunta com aquesta, però és que hi ha un parell d’anuncis que m’hi han fet pensar. Abans d’ahir mateix vaig sentir a la ràdio una falca en què una parella comentava la recuperació d’un veí que tenia «disfunció erèctil i ejaculació precoç» (recuperació palesada amb sorolls ad hoc), i en una altra de l’ONCE, no fa gaire, dos obrers parlaven tranquil·lament de la incorporació a la feina d’un noi amb «discapacitat intel·lectual».
Ningú no dubta que aquestes expressions són les més correctes i acceptables en un registre estàndard, però en el context d’una conversa col·loquial com pretenien ser les dels anuncis, doncs sincerament, a mi em grinyolen. Serà que tinc prejudicis, però em fa la sensació que molta gent no és tan políticament correcta (per dir-ho d’alguna manera), o almenys vacil·la una mica mentre decideix com referir-se a determinades realitats. Si més no, dubto molt que amb el meu marit féssim servir termes tan clínics si comencéssim a sentir el matalàs dels veïns a tota hora…
Ara tampoc no dic que en els anuncis hauria calgut fer servir altres expressions; segur que també tindrien pegues, i quan t’escolta tanta gent cal evitar de totes totes el ridícul i l’ofensa. Per això suposo que els responsables de les falques han decidit basant-se en bons motius, i tampoc no em posaré a repetir la seva feina. Com passa sovint en traduir o corregir, aquí no hi ha una solució inequívocament correcta, sinó opcions amb pros i contres per sospesar. I d’això vivim, encertant-la o equivocant-nos cada dia.
3 desembre 2009
Ja fa dies, llegint una crítica en què Carles Miró deixava com un drap brut l’última novel·la del Dan Brown (aquí i aquí), vaig trobar la següent menció als traductors (més d’un, que el llibre havia de sortir de pressa i calia repartir la feina):
En resulta un producte d’una pobresa extrema, aspecte que es nota poc en la traducció catalana perquè els traductors, que són uns professionals, han millorat enormement l’estil del llibre —cosa natural, perquè si haguessin presentat una traducció tan mal escrita com l’original és probable que l’editor s’hagués negat a pagar-los.
En part sembla un elogi, però d’aquells que no són fan especial il·lusió… (I si hem d’especular, al crític no se li ha acudit que potser qui realment es va ben guanyar les garrofes va ser el corrector, repassant-ho tot i polint les diferències entre els traductors.) Però en fi, val la pena observar com les traïcions que el tòpic atribueix al nostre gremi també poden tenir conseqüències positives per al lector.
Jo no he traduït mai Dan Brown (tot i que no hi faria cap escarafall, ja us ho dic ara) però fa temps vaig fer alguna cosa d’un altre autor de best-sellers, Michael Crichton, i recordo la sensació que l’home només feia servir tres connectors: and, but i then (‘i’, ‘però’ i ‘llavors’). Vaig dubtar força sobre si convenia afegir de tant en tant un no obstant per donar-hi una mica de varietat, i també sobre si ajuntar algunes d’aquelles frases tan senzilles i curtes o considerar que es tractava de l’estil de l’autor i s’havia de respectar. Ja no sé com ho vaig resoldre (suposo que cas a cas i com vaig poder), però espero que si la traducció s’allunya de l’original sigui més per salvar-lo que per trair-lo, és clar.
I parlant del Dan Brown, no sé què té aquest home, però com més fotos seves veig, més mal rotllo em provoca. A vosaltres també us passa?
18 novembre 2009
Em fa molta il.lusió escriure ni que siguin quatre ratlles per dir que avui s’ha obert el web de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya: www.aptic.cat. Des del naixement de l’associació, el gener, hem anat tirant amb un bloc, però ara ja tenim tot un web.
Parlo en primera persona no tan sols per orgull corporatiu, sinó perquè és un projecte al qual he contribuït durant un grapat de mesos, tot i que no sempre amb l’empenta i les hores que hauria calgut… Però n’estic satisfeta, perquè el resultat compleix els principals objectius: tenim un web més modern que els anteriors d’ATIC i TRIAC, que en gran manera podem gestionar nosaltres mateixos, amb la possibilitat de publicar contiguts només per a socis i un cercador de traductors renovat. A més, des de fa poc APTIC té presència a Facebook i a LinkedIn, per anar-nos comunicant de més maneres.
I ara que ja tenim el web engegat, tocarà millorar el que es pugui, mantenir-lo i anar-hi posant contingut. Continuarem enfeinats, que els que teniu web o bloc propis ja sabeu com va la cosa…
(Si en teniu ganes podeu llegir la nota de premsa a Infozèfir, per exemple.)
15 novembre 2009
Un dels primers apunts d’aquest bloc estava dedicat al Refranyer català-castellà, un bloc dedicat a recollir refranys, amb equivalències en castellà, que em va semblar molt útil i interessant. Després vaig saber que el seu autor, Víctor Pàmies i Riudor, és un expert en això de la paremiologia, amb un grapat de blocs i recursos sobre el tema (feu clic a l’enllaç del nom si ho voleu comprovar), a més d’agitar de tant en tant la blogocosa amb iniciatives com l’Ablogcedari Brossa. Ara m’assabento que, en la seva labor de compilador, aquest cap de setmana ha arribat als 300.000 registres de parèmies, que ja es diu aviat…
Des d’aquí, i amb el temps limitat que últimament em caracteritza, només voldria afegir-me al cor de felicitacions.
(El logotip és de Pallidisseny.)
15 octubre 2009
La gràcia i la pega d’aquest negoci és que de llibres bons n’hi ha més dels que ens sembla i de llibres prou dolents per vendre n’hi ha molt pocs, perquè o bé són molt dolents o bé no ho són prou.
Bernat Puigtobella, editor, citat en un article de l’Avui sobre la fira de Frankfurt
I és que això que hi ha un punt just de dolent en alguns llibres és ben veritat…
4 octubre 2009
